L'Íbex 35 sofreix el major descens en un mes i la prima de risc d'Espanya es dispara

La setmana comença per a l'Íbex 35 amb el major descens des del 16 de març passat. El parquet madrileny caigué ahir un 2,02% en el tancament de la sessió i se situà en la cota dels 10.344,9 punts, arrossegat pel temor d'una nova crisi de deute després de disparar-se l'spread del bo espanyol. I és que la prima de risc als inversors per als bons espanyols a deu anys respecte dels seus homòlegs alemanys escalava fins als 231 punts bàsics, amb una rendibilitat del 5,562%, entre els rumors de reestructuració del deute grec i després que Standard & Poor's rebaixàs la perspectiva de ràting dels EUA.

El que sí que aconseguí l'Íbex 35 va ser contenir el descens a l'enton de l'1,5 per cent fins a l'obertura de Wall Street. El mercat nord-americà obrí amb descensos després que S&P revisàs a la baixa la perspectiva de la nota AAA del deute dels EUA, que passa a ser "negativa" des d'"estable". Els números vermells del parquet de Nova York van contribuir a pronunciar les caigudes de tots els indicadors europeus, que van tancar amb baixades superiors al 2%, enmig de les notícies sobre la necessitat que Grècia reestructuri el deute i la caiguda de l'euro. En concret, París i Lisboa hi varen deixar un 2,35%; Frankfurt, un 2,11%, i Londres, un 2,2%.

Tresor públic

El Tresor Públic va saldar ahir la primera emissió de deute, després de la pujada de tipus d'interès aprovada pel Banc Central Europeu (BCE), amb una col·locació discreta i més interessos que en anteriors subhastes, afectada pels nous dubtes sobre la solvència financera de Portugal, Grècia i Irlanda. Segons les dades facilitades pel Banc d'Espanya, el Tresor trencà ahir una ratxa de cinc licitacions consecutives en les quals havia aconseguit pagar menys pel seu deute i va adjudicar 4.658 milions d'euros en lletres a 12 i 18 mesos.

També col·locà 1.149,69 milions en lletres a un any i mig amb una rendibilitat del 3,496%, superior al 2,50% de la subhasta duita a terme el març. La pujada de la rendibilitat va superar el 33% en el primer cas i el 38% en el segon. A més, l'import adjudicat quedà en la part baixa de l'inicialment estimat per l'Estat, que oscil·lava entre 4.500 i 5.500 milions d'euros, malgrat que la demanda de les entitats -més de 8.000 milions d'euros- va ser molt elevada.