De res no ha servit l'ambiciós pla de creació d'ocupació presentat pel president dels Estats Units, Barack Obama, o les declaracions del president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, per intentar calmar els mercats. Les borses europees, encapçalades per l'Íbex 35, protagonitzaren ahir un nou "divendres negre" en què pesaren com una llosa les revisions a la baixa de les expectatives de creixement anunciades dijous per l'OCDE i el BCE, que va mantenir alhora els tipus en l'1,5%. Aquestes males notícies es van sumar a un altre avís als bancs per part de l'FMI i la dimissió del representant d'Alemanya en el banc central de la moneda única.
La borsa espanyola va baixar ahir el 4,44%, la quarta caiguda més gran de l'any, i va concloure en el mínim anual de 7.910,20 punts, un nivell desconegut des de finals de març de 2009. L'índex de referència de la borsa espanyola, l'Íbex 35, baixà un total de 367,60 punts, fins als 7.910,20.
El parquet borsari de l'Estat començava la sessió amb petites pèrdues com a conseqüència del retrocés de l'1% amb el qual va tancar dijous Wall Street i la caiguda del 0,6 % de Tòquio.
Després de les pujades de les dues sessions anteriors, els inversors optaven per recollir beneficis, encara que poc després de l'obertura la borsa intentava recuperar el nivell de tancament del dia abans.
Pla d'ocupació d'Obama
Les vendes es fonamentaven també en les dificultats que puguin existir per aprovar el pla d'ocupació del president nord-americà, Barack Obama, al qual es destinaran 447.000 milions de dòlars, i en el PIB del Japó en el segon trimestre, que va caure el 2,1%, vuit dècimes més del que s'havia calculat inicialment.
La rebaixa de la previsió de la cotització de la banca europea per Goldman Sachs afectava el sector financer i aprofundia les pèrdues de la borsa, que descendia fins a 8.100 punts amb una baixada del 2% abans del migdia.
Sobre aquest nivell es mantindria durant un parell d'hores, després de les quals remuntava per acostar-se als 8.200 punts i, a continuació, caure bruscament abans de l'obertura de Wall Street.
A més, els rumors que Grècia podria presentar la suspensió de pagaments aquest cap de setmana i abandonar l'euro, la dimissió d'un conseller del BCE i l'amenaça d'un atemptat a Nova York arrossegaven a la borsa espanyola fins al nivell dels 8.000 punts.
El negatiu començament de sessió a Wall Street, que obria amb una baixada de l'1,5%, engrandia les pèrdues del mercat estatal, que perdia l'esmentada cota amb un retrocés del 3,5%.
Pel que fa a la prima de risc espanyola, aquesta es disparà ahir fins a 337 punts bàsics, en vendre els inversors deute de països perifèrics (les obligacions espanyoles a deu anys creixien fins al 5,13%).
Quant als mercats europeus, el de Milà sofrí la caiguda més gran, un 4,93%; el parquet de Francfurt retrocedí el 4,04%; el de París, un 3,6%; Londres, el 2,35%, i Zuric, l'1,78%. Pel que fa a l'índex Euro Stoxx, va caure un 4,15%.
L'euro descendí en aquesta jornada d'1,39 dòlars de l'obertura a 1,363 poc després del tancament de la sessió borsària. I l'unça d'or s'aproximà als 1.860 dòlars, mentre que el petroli Brent es canviava a 112,5 dòlars el barril.