Segueix-nos F Y T R

El Govern defensa a Brussel·les un règim específic per a les illes de la UE en matèria d’ajuts d’estat

El debat se centra en els reptes de les regions insulars i la necessitat d’adequar les polítiques europees per garantir la competitivitat i la cohesió territorial

|

El Govern, juntament amb la Direcció General de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament, ha participat a Brussel·les en un seminari europeu dedicat a analitzar els reptes de les regions insulars en el marc de la política de cohesió i la competitivitat en el mercat únic europeu, amb la presència del vicepresident del Parlament Europeu, representants de la presidència xipriota del Consell de la Unió Europea, responsables de la Direcció General de Competència de la Comissió Europea i delegacions d’altres regions insulars europees.

Durant la seva intervenció, la directora general de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament, Francisca Ramis, ha defensat la necessitat que la Unió Europea estableixi un règim específic per a les illes en l’aplicació del Reglament de minimis i dels ajuts d’estat, que permeti flexibilitzar les normes i compensar els sobrecosts derivats de la insularitat, especialment en el transport de mercaderies.

El Govern ha recordat que la Resolució del Parlament Europeu del 7 de juny de 2022 ja reconeixia la insularitat com un «desavantatge estructural permanent» pels sobrecosts que comporta en la importació i l’exportació. En el cas de les Illes Balears, es calcula que el sobrecost del transport oscil·la entre el 74 % i el 100 % respecte de l’àmbit intracontinental, cosa que encareix l’arribada de matèries primeres, béns intermedis, d’inversió i de consum, així com les exportacions agrícoles i industrials.

Aquesta situació limita la capacitat de les empreses de les illes per competir en igualtat de condicions dins el mercat únic europeu i dificulta els esforços de les administracions per impulsar la diversificació econòmica i la transformació del model productiu.

Francisca Ramis ha subratllat que, tot i que l’augment del llindar dels ajuts de 200.000 a 300.000€ en cada període de tres anys va reconèixer de manera genèrica la singularitat de les regions insulars i ultraperifèriques, encara no s’ha concretat cap marc específic per a les illes de la Unió Europea. Per aquest motiu, s’ha insistit en la necessitat d’una revisió urgent del règim actual que permeti aplicar excepcions o llindars diferenciats per garantir la competitivitat de les empreses insulars.

A més, ha advertit que aquestes limitacions es fan especialment evidents davant situacions com la imposició d’aranzels per part d’altres països, com els Estats Units, que afecten la competitivitat de les empreses de les illes i exigeixen una resposta coordinada en l’àmbit europeu.

Finalment, el Govern de les Illes Balears ha expressat la seva convicció que les institucions europees han d’atendre la realitat dels territoris insulars i reconèixer-los com a part integrant del continent europeu, capaços de generar oportunitats en àmbits com la innovació, la recerca i la tecnologia, més enllà del seu pes turístic.

+ Vist