L'agrupació de Taxis-Pimem ha demanat al Govern que rebutgi la concessió de prop de 10.000 llicències de vehicles de transport amb conductor (VTC) a les Balears, perquè, al seu parer, seria «una hecatombe» que provocaria la «fallida absoluta» de tots els mitjans de transport a les illes.
Així ho ha asseverat el president de l'entitat de taxistes, Biel Moragues, després de la reunió mantinguda aquest dimecres en el Consolat de Mar amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, i el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo.
Aquesta trobada ha servit per a avaluar la sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) que reclama a l'Executiu la tramitació d'aquestes sol·licituds, que s'havien denegat durant la legislatura passada, i que qüestiona la possible arbitrarietat de la ràtio de VTC per cada taxi.
Per a Moragues, aquestes prop de 3.500 llicències a Mallorca i altres 6.500 a Eivissa farien «insostenible» el model balear a nivell «econòmic, viari i mediambiental». A més, ha criticat que aquests permisos siguin gestionades per «tres o quatre empreses» que «són titulars de la majoria de llicències a nivell estatal».
També ha ressaltat que aquestes llicències ja s'haurien traspassat poc després de sol·licitar-se i han hagut de superar un procediment judicial perquè es puguin lliurar.
«Es tracta d'una màfia i no s'entén que la Fiscalia General de l'Estat no hagi intervingut perquè s'estaria especulant amb un bé públic, com són les autoritzacions de transport, i que per a sol·licitar-les s'han emprat els mateixos cotxes que en altres comunitats autònomes», ha apuntat.
Un altre dels arguments que ha esgrimit és que la legislació en matèria de transport discrecional, té una escletxa que el Govern pot aprofitar per establir condicions més restrictives a l'hora d'atorgar aquestes llicències, perquè es parla de carreteres estatals --quan a les Balears no n'hi ha-- i de trasllats dins de la comunitat autònoma --quan les illes tenen unes limitacions físiques que ho impedeixen--.
El representant dels taxistes també ha acusat les plataformes digitals per a la contractació d'aquests VTC de «pirateria», perquè ha afirmat que són «els que contracten els treballadors» i no són «una empresa de mediació».
Al mateix temps, ha mantingut que Uber a l'hivern té preus «més baixos» que els taxistes però a l'estiu «cobra quatre vegades més», per la qual cosa ha retret que si és el cas tenen unes tarifes reglades.
«Això és una cosa impresentable per a un sector que necessita omplir el rebost a l'estiu per a fer sostenible el servei a l'hivern», ha al·legat.
En aquest sentit, Moragues ha indicat que els taxistes de Palma tenen un 40% de la flota aturada durant 12 dies al mes en temporada baixa per a poder treballar i «repartir-se la fam». Per aquest motiu, ha subratllat que les 3.500 llicències de Mallorca implicarien treure més cotxes del carrer per a distribuir-se el treball, per la qual cosa la rendibilitat del sector seria «insostenible».
«coexistir malgrat les desigualtats»
Malgrat les crítiques, ha destacat que els taxistes estan «disposats a coexistir» amb aquestes plataformes, encara que ha advertit que cometen «irregularitats», com aturar en el passeig marítim, deambular i captar clients a mà alçada.
El portaveu d'entitat de taxistes ha ressaltat que «no han generat cap problema de pau social», perquè «no generaven un problema» i podien donar servei a un determinat públic, però ha reivindicat que «no se'ls enganyi».
D'aquesta manera, ha atribuït a Uber que «no vulgui conviure», sinó «apropiar-se de tot el negoci i el mercat del transport a les Balears», als quals també ha apuntat que empren «'lobbies' per assolir els seus objectius».
El president de Pimem, Jordi Mora, ha defensat que aquest procediment també servirà per a definir el sistema de transport i econòmic de les illes, en presentar la dicotomia entre el model del taxi, amb 2.500 llicències que són «petits negocis», o un model que ha titllat d’«especulatiu», amb dos o tres operadors, que «fan trampes».
D'altra banda, ha plantejat que en un moment en el qual es parla de posar límits al turisme i l'habitatge, «no es poden posar damunt de la taula 10.000 llicències noves» perquè, en la seva opinió, és una petició «sense sentit».
