Segons les dades fetes públiques aquest dimarts, 7 d'abril, pel Ministeri d’Ocupació i Economia social, al mes de març l’atur registrat es xifra en 26.518 persones. Respecte al mes de febrer l’atur ha davallat en termes absoluts en -821 persones, mentre la variació relativa ha estat del -3 %. Pel que fa a la variació anual tenim un disminució del -8,10 % amb un total de -2.338 aturats menys que al mes de març del 2025.
Pel que fa als sectors d’activitat econòmica, la davallada de l’atur es produeix en tots els sectors excepte a indústria (+2) i sense ocupació anterior (+109). El sector on més es redueix l’atur durant el mes de març és el de serveis (-895) que lidera la millora, seguit a molta distància del sector de la construcció (-28) i agricultura (-9).
En el cas de les afiliacions a la Seguretat Social, la mitjana mensual ha estat de 540.388 afiliacions, el seu nombre creix mensualment un 6,95% (+35.108) mentre la variació anual se sitúa en un +3,04 % (+15.919).
Segons les dades de contractació, dels 32.805 contractes signats al mes de març, un +12,17% més que al març del 2025, el 72,61% són contractes indefinits (23.821) i el 27,39% son temporals (8.984). Tot i la abultada xifra de contractes indefinits, hem de recordar que en gran mesura es tracta de contractacions fixes-discontinues i que no asseguren un salari durant tot l’any.
Les dades d'ocupació i afiliació a la Seguretat Social són millors que les de l’any passat; hi ha menys persones desocupades i més creació de llocs de feina. No obstant això, el sindicat CCOO Illes Balears ha volgut assenyalar que aquestes dades són fruit de l’efecte de l’inici de temporada i, per tant, «són el resultat de les crides als fixes discontinus que es reflecteix com a un descens important en el nombre de persones demandants d'ocupació».
«El model econòmic de les Illes Balears crea una classe treballadora empobrida el que provoca malestar per a la ciutadania balear i augment de les desigualtats. A més a més, previsiblement, haurem de fer front a l’efecte inflacionari que pot derivar de la injustificada guerra a l’Iran, que dificultarà encara més arribar a final de mes i deteriorarà les nostres condicions de vida, mentre les empreses continuen tenint bones xifres. Aquest model és injust i insostenible», han explicat.
Davant de tot això, per al sindicat, parlar de bones xifres «ens sembla un insult cap a les persones treballadores que, tot i aixecar-se cada matí per anar a fer feina, no poden fer front a les despeses derivades del preus dels lloguers i del preus del productes de primera necessitat, com per exemple, els aliments».
En aquest context, CCOO no observa per part del Govern «cap tipus de preocupació per aquest mal endèmic de les nostres illes». «Continua el silenci i quan s’apliquen mesures són dirigides a les empreses enlloc d’orientar-les a pal·liar les dificultats reals de la ciutadania. En moments de crisi, i aquest ho és, s’han de fer esforços per trencar les inèrcies. Necessitam una classe empresarial i una classe política a l’alçada de les circumstàncies enlloc de ser autocomplaents amb unes xifres que només amaguen misèria i desigualtat», conclouen.