L’economia de les Illes Balears va créixer un 3,0% el 2025, una taxa superior a la registrada a l’Estat espanyol (2,8%) i que duplica la de la Unió Europea (1,5%). Aquest resultat consolida un cicle d’expansió sostinguda i situa l’arxipèlag entre les economies més dinàmiques de l’entorn.
Així es desprèn de l’informe de conjuntura econòmica corresponent al primer trimestre d’enguany, elaborat per la Direcció General d’Economia i Estadística, i que han presentat avui el vicepresident primer i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, i la directora general, Catalina Barceló.
El creixement s’ha sustentat principalment en el sector serveis, que avança un 3,2%, però també en l’evolució positiva de la construcció i la indústria. Aquesta dinàmica ha anat acompanyada d’un comportament molt favorable del mercat laboral, que tanca l’any amb 571.475 afiliats, un 2,8% més, assolint màxims històrics.
En paral·lel, la despesa turística arriba als 23.406 milions d’euros, amb un increment del 4,7%, i amb un màxim històric de despesa diària per turista, que se situa en 197 euros. Aquestes dades remarquen el creixement en valor per damunt un volum que es va contenir en els mesos centrals de la temporada turística.
Finalment, cal destacar la contribució positiva de la construcció, que consolida la seva recuperació amb un augment de visats d’obra i una evolució favorable de la inversió, així com el comportament de la indústria, que, tot i un entorn exigent, manté taxes de creixement positives en el conjunt de l’any.
Els primers indicadors de 2026 apunten a una certa moderació del ritme d’activitat, especialment en variables vinculades al turisme i al comerç, tot i que el mercat laboral manté un comportament dinàmic i la construcció continua mostrant una evolució positiva.
La incidència del context internacional
L’informe també analitza l’impacte del context geopolític recent, amb el conflicte a l’Orient Mitjà iniciat el febrer d’enguany, com un factor d’incertesa que cal seguir de prop, atesa la seva naturalesa global i la dificultat de preveure’n la durada i l’abast.
Entre les principals conseqüències, destaca l’encariment dels preus energètics. L’evolució recent del petroli Brent mostra un increment significatiu des de l’inici del conflicte, amb efectes directes sobre els combustibles i el transport. Aquest fet pot traduir-se en pressions a l’alça sobre la inflació, després d’un període de moderació que havia situat l’IPC en el 2,2% el febrer de 2026.
Així mateix, l’informe apunta que aquest escenari pot tenir implicacions sobre el consum i la inversió. En aquest sentit, ja s’observen moviments en els mercats financers, amb un euríbor que se situa entorn del 2,8% i amb una tendència lleugerament alcista, i en el mercat borsari, amb una tendència baixista des de l’inici de la guerra, tot i el context de volatilitat que determina aquesta incertesa geopolítica.
En l’àmbit turístic, l’encariment del querosè pot tenir incidència sobre els preus del transport aeri, tenint en compte que el 85% dels turistes arriben per aquesta via. Això podria condicionar parcialment la demanda, si bé les Illes Balears mantenen una posició sòlida com a destinació madura, consolidada i orientada a un segment de renda mitjana-alta, fet que en reforça la capacitat de resiliència.