L'associació Cap infant sense teràpia - Autisme Mallorca (NNST) ha presentat a diferents administracions de l'illa un programa per a facilitar l'accés real dels nins i nines amb necessitats de suport a activitats esportives i extraescolars i evitar l'exclusió que històricament han patit. Es tracta, segons ha explicat la presidenta de l'associació, Tamara Beier, d'un programa pilot de sis mesos, amb seguiment mitjançant indicadors senzills que, si funciona, «es pot ampliar i replicar».
A grans trets, el programa, anomenat 'Esport amb suports' cerca facilitar l'accés real dels infants, adolescents i joves amb necessitats de suport, amb perfils com TDA, TDAH, discapacitat intel·lectual, trastorns del desenvolupament, entre altres, a activitats esportives i extraescolars en igualtat de condicions.
De moment ja s'han mantingut contactes amb l'Ajuntament de Sencelles, amb un acolliment «molt bo» per part de l'àrea d'Educació del municipi, que ja està preparant reunions amb altres àrees, ja que el programa proposa un treball coordinat entre departaments com a Esports o Serveis Socials. L'associació està igualment intentant crear una xarxa d'entitats col·laboradores.
«Hem estat tota la vida exclosos en oci, en educació i en tot el que tingui a veure amb suports externs. Cercam el compliment dels drets que ens corresponen i que no sigui un problema per a municipis o ajuntaments», ha afirmat Beier.
Model pràctic
El programa es planteja tant per a l'esport municipal i els clubs com per a les activitats extraescolars vinculades a l'educació i tracta d'implantar un model pràctic, mesurable i replicable, basat en suports humans i ajustos raonables, amb formació breu i pràctica per a monitors, entrenadors i responsables d'extraescolars, així com un circuit de coordinació municipal entre àrees. «La inclusió no pot dependre de la sort ni que una família s'apanyi. Necessitam un model clar, amb suports reals i coordinació entre àrees, perquè participar no sigui un privilegi», afegeix Beier.
La iniciativa sorgeix precisament de l'experiència personal de Beier com a mare d'un nin autista. «Directament, no ens accepten en cap lloc, ni en educació, en els col·legis a extraescolars, ni en els poliesportius amb les diferents activitats. Directament, et diuen que no, que és un problema de recursos, que no poden posar un monitor específic per a aquest nin», indica. Això condueix, ha argumentat, al fet que les famílies acabin recorrent a activitats més terapèutiques que no pròpiament d'oci o esportives.
Enfront d'això, 'Esport amb suports' aposta per formar i acompanyar, amb el suport de les entitats, a monitors i entrenadors perquè la inclusió «sigui viable i segura». El programa funciona en coordinació amb les àrees municipals relacionades i suggereix la designació d'una persona referent per àrea, de tal manera que es creï un circuit municipal coordinat i evitar que les famílies «vagin d'un lloc a un altre».
Aquest circuit bàsic, sense cap cost per a l'administració, consisteix en l'entrada i derivació en l'àrea corresponent, la valoració dels suports que necessita, l'assignació d'una plaça i el seu suport, una formació breu a l'equip de l'activitat, el seguiment i el tancament del programa amb avaluació dels resultats. Amb aquest programa, a més, els nins i nines no han de sortir del seu propi municipi per a poder accedir a l'oci.
L'associació, a més, ha insistit que el programa no constitueix un servei nou i que, lluny de ser una prestació terapèutica, és més aviat un model organitzatiu de suports i coordinació per a garantir participació segura. En finalitzar el pla pilot, el programa avalua una bateria d'indicadors simples, allunyats de la burocràcia, com el nombre de places, si s'ha seguit o abandonat, les incidències sorgides i la seva resolució, la satisfacció de les famílies i els monitors i si ha millorat la participació. «És petit, mesurable i escalable: si funciona, s'amplia», expliquen.