Carta oberta d'Aina Aguilutx: «Vostè no és jo, senyora Aguiló»

Perquè m’ho han demanat els amics de dBalears (diuen que són criteris d’edició del diari o no sé què) hauré d’escriure aquest text sense emprar el Bloq Majúsc. i en català estàndard. No sé quina de les dues coses em fa més ràbia, la veritat.

Ja sé que vostè vol veure’m calladeta, i si pot ser morta i enterrada. Només que hagués tingut la paciència d’esperar un poc això hauria passat sense haver de convertir-me en TT. Després del maig vostè serà tan insignificant que no resultarà atractiva ni com a objecte de paròdia. Però sembla que li resulta més fàcil trepitjar l’oponent que enfrontar-s’hi amb intel·ligència. Cadascú fa el pot amb els recursos que té, no és ver?

Li vull aclarir només un parell de coses. Una paròdia no és un insult. Si algú se sent insultat per un personatge de ficció que exagera els seus defectes és que no entén què és la literatura. Però la seva actitud no és tan sols original. Al llarg de la Història, tots els dictadors han intentat silenciar aquells que se’n reien d’ells. El que jo dic no és evidentment el que diria vostè perquè llavors no seria una paròdia, sinó una imitació. Pot cercar al diccionari les diferències. I ja que s’hi posa, si cerca la definició d’insult, veurà que és "ofendre amb actes o paraules ultratjosos". Em sembla que el concepte s’ajusta molt més a les seves intervencions a Twitter que a les meves. Però és la meva opinió, clar. Vostè té tot el dret a expressar la seva. Faci via. D’aquí a no res, ningú no li demanarà.

El que em preocupa és que no entengui que jo som una ficció, i com a tal em relacion amb altres personatges de ficció, com el Capità Goneya, pretendent al qual sempre he rebutjat. Els nostres diàlegs són, evidentment, incorrectes, grollers i sovint insultants. Però es refereixen a nosaltres. La ficció té això. Un cop creat un personatge, un conte, una història, ja no respon a altra lògica que la pròpia. Només cal haver llegit un poc per entendre-ho. Quan parlo de mi, parlo de mi. No de vostè. Perquè vostè, encara que li faci ràbia, no és jo, senyora diputada.