Miquel Calçada i Olivella (Sabadell,13 d'agost de 1965), també conegut com a Mikimoto, és un periodista català, empresari de la comunicació i ha estat el comissari de la Generalitat per a l'organització dels actes commemoratius dels 300 anys dels fets de 1714.
- La Commemoració del Tricentenari al Principat de Catalunya va resultar molt reeixida, va tenir un impacte molt gran i això que, a vegades, aquestes commemoracions passen desapercebudes i es limiten a ser un logotip i poca cosa més...
- La veritat és que, modèstia a part, hem pogut salvar els problemes que hi podia haver a priori. Amb aquesta efervescència independentista que vivim aquests darrers anys, hi havia el perill de caure en una espècie d'hiperventilació, diguem-ho així, i no ha estat el cas, hem fet una commemoració digna, pròpia dels països adults.
- Què en destacaries de les commemoracions del Tricentenari del 1714?
Crec que el més important és que ha estat una commemoració molt ampla i transversal.
Algú podia pensar que aquesta era una commemoració que venia “des de dalt”, que a algú li havia passat pel cap de fer-la i ja està. Afortunadament, una majoria de viles, ciutats, organitzacions, plataformes, etc, han organitzat, pel seu compte, actes més enllà dels que ha fet la Generalitat de Catalunya.
- Quins han estat els principals eixos de la commemoració del Tricentenari al Principat?
Els eixos principals han estat, per un costat, commemorar uns fets històrics que encara marquen el nostre present. Però per altre costat, hem volgut reimaginar el país, allò que volem ser d'ara endavant, tot aprofitant aquest número rodó dels 300 anys.
No ens hem volgut centrar únicament en la qüestió històrica, tot i que aquesta ha tengut un pes important.
Hem marcat diferents àmbits: històric, internacional, d'estudis, ensenyament i també els més festius i lúdics.
Hem volgut aconseguir que qualsevol persona que visqui al Principat, independentment dels seus orígens, de la seva ideologia i dels seus interessos, hagi pogut trobar alguna activitat que hagi pogut cridar la seva atenció.
- Hi ha hagut ofertes en tots els àmbits...
Efectivament, hi ha hagut propostes en l'àmbit acadèmic, però també en els àmbits esportiu, educatiu, gastronòmic... Com per exemple la “Ruta 1714” que inclou més de seixanta viles.
Crec que hem estat capaços de fer unes commemoracions prou inclusives.
- Durant la commemoració del Tricentenari 1714, ha quedat suficientment clar el paper important de Mallorca i els mallorquins en el conjunt de la Guerra i en especial, en la resistència de Barcelona?
Jo crec que ha quedat evidenciat que aquesta va ser una guerra de diverses nacions que es barallaven per una successió de la corona hispànica que estava formada confederalment per dos grans entitats: la corona catalano-aragonesa i Castella.
El paper essencial de Mallorca i dels artillers i mariners mallorquins, sigui per aquest gran èxit editorial de Sánchez Pinyol (Victus), sigui per diverses iniciatives més, crec que ha quedat prou destacat.
- Mallorca era el rebost de Barcelona...
En Francesc de Castellví i Obando va ser el primer en destacar-ho. El gran protohistoriador, perquè de fet ell va escriure unes memòries, d'uns cinc mil fulls, que va haver d'acabar a l'exili a Àustria. Ell no les va poder veure mai impreses, però es guarden a l'arxiu estatal de Viena.
Fixa't fins a quin punt és gran el desconeixement sobre la nostra pròpia història, que només fa vuit anys que es varen imprimir. Ara des del Tricentenari en farem una edició crítica, contextualitzada, amb alguns aspectes importants. Ja allà es destaca la importància de l'ajut dels mallorquins a Barcelona durant els catorze mesos de setge.