Plataforma per la Llengua: «L'únic camí per aconseguir una pràctica lingüística democràtica és la independència»

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest migdia en un document, a manera de llibre blanc, les balances o les diferències de tractament que reben el català i castellà per part de l'Estat, les polítiques que se'n deriven i quina repercussió tenen sobre el territori i el ciutadà.

L'ONG pel català considera que «l'únic camí per aconseguir una pràctica lingüística democràtica a Catalunya és la independència». En l'àmbit lingüístic, diuen, «la independència de Catalunya no només esdevé una eina per avançar vers la normalitat en el reconeixement del català, sinó que es fa imprescindible si es vol garantir uns mínims de drets de les persones d'acord amb els estàndards dels països democràticament avançats».

De l'informe se n'extreu que l'estat espanyol és un territori fortament plurilingüe però té una política poc neutra en relació a altres països comparables com Suïssa, Bèlgica o Finlàndia. Des de la Plataforma asseguren que «el principi constitucional ja afavoreix, des dels seus inicis, una de les identitats lingüístiques per sobre de les altres: la de llengua castellana». Aquest document pretén avaluar, a grans trets i mitjançant 133 aspectes importants en l'activitat lingüística de l'Estat espanyol, el grau d'aquesta parcialitat en el funcionament estructural. Sempre prenent com a referència de comparació només les llengües castellana i catalana. L'ONG per la llengua ha aplegat aquests aspectes en els següents àmbits:

1) Els fonaments lingüístics de l'Estat

2) La imatge institucional de l'Estat, les relacions amb el ciutadà i els usos al territori

3) Les empreses públiques

4) La Unió Europea i la projecció internacional

5) La identificació personal dels ciutadans

6)L'ensenyament

7) La justícia

8) Els mitjans de comunicació

9) Empresa i consum.

La Plataforma per la Llengua denuncia, una vegada més, «l'anomalia lingüística de l'estat espanyol que s'allunya clarament de la resta de democràcies avançades del nostre entorn amb llengües pròpies de dimensions, percentatge de parlants i vitalitat similar o inferior que el català». A més a més, manifesten que «les estructures estatals estan pensades i es desenvolupen clarament per afavorir i protegir el fet identitari de matriu de llengua castellana, fent que les diferències legals i de tractament entre ambdues llengües sigui abismal». D'altra banda, l'ONG del català constata que «no hi ha ni hi ha hagut una voluntat des dels successius governs espanyols ni de l'oposició de canviar realment aquesta situació».

Finalment, l'entitat diu que «ara com ara, la no-separació d'Espanya implica que els drets de les persones, inclosos els lingüístics, estan supeditats als sentiments identitaris de pertinença a Espanya, cosa que no hauria de succeir en una societat moderna i democràtica on els valors i els drets dels ciutadans haurien d'estar per sobre de criteris nacionalistes, patriòtics o identitaris».