Els darrers dies del mes de setembre de 1975, coincidint amb l'afusellament de tres militants del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP) i dos d'Euskadi i Llibertat (ETA) i setmanes abans de morir el dictador Francisco Franco, el luxós hotel Son Vida de Palma acollí una reunió secreta de l'anomenat Club Bilderberg. Els 128 participants, en representació de les organitzacions i persones més poderoses del planeta, presidits en aquella ocasió pel general estatunidenc, Alexander Haig, que arribaria a Secretari d'Estat, decidiren, per unanimitat, que Adolfo Suárez havia de succeir Arias Navarro al capdavant del govern espanyol.
Els temes de reunió varen ser l'estandardització d'armaments a l'OTAN, l'augment del mercat d'armes, i l'anàlisi de la situació de la Península Ibèrica. Es va parlar de la necessitat de comptar amb homes de confiança capaços d'assegurar el relleu del franquisme sense problemes, o sigui, homes que servissin als seus objectius. Segons uns documents secrets, el Grup va pressionar a Franco perquè nomenàs al príncep Joan Carles com el seu successor al capdavant de la Prefectura de l'Estat.
La segona reunió feta al nostre país va ser el juny de 2010, a Sitges. Es va fer amb un desplegament policial que va costar 600.000 euros a les arques públiques i amb mobilitzacions organitzades a través de les xarxes socials que van aconseguir el seu objectiu de trencar el veto mediàtic. Per primera vegada en la història del Club totes les televisions, ràdios i diaris es van fer ressò de la reunió i dels participants en la mateixa: la reina Sofia, Bill Gates, Henry Kissinger, Rodríguez Zapatero, Juan Luis Cebrián...
Aquestes reunions de magnats es fan, regularment a la primavera, des de 1954, al llarg de la geografia internacional –entre Canadà i Turquia– a seus que conjuguen sumptuositat amb aïllament, normalment, en paratges espectaculars. Els llocs que les acullen han de comptar, a més, amb aeroport pròxim, exclusivitat en l'ocupació de l'hotel durant els dies reservats i unes condicions idònies per garantir excepcionals desplegaments de seguretat.
El club agafa el nom del lloc on es va fer la primera trobada, que es va celebrar durant els dies 29 i 30 de maig de 1954, a l'hotel Bilderberg, a Oosterbeck, Holanda. El seu principal impulsor va ser el príncep Bernat dels Països Baixos, amb la complicitat de David Rockefeller i Joseph H. Retinger, un membre influent de la comunitat jueva mundial i també un destacat membre de la maçoneria sueca. Finalment, el príncep va haver d'abandonar la presidència del Grup a causa de la seva responsabilitat personal en el cas dels suborns provinents de la companyia d'aviació americana Lockheed. Immediatament va ser substituït per la Reina Beatriu d'Holanda, que acudia, normalment, acompanyada per la Reina Sofia d'Espanya.
El contingut de les reunions és secret. Es tracta d'un grup exclusiu, hermètic i misteriós. Entre 120 i 150 participants (un 30 per cent són els membres «permanents» i la resta van canviant) provinents d'una vintena de països discuteixen a porta tancada l'agenda que marcarà els desafiaments que es presenten a tot el món. I no obstant això, el món, no en sabrà res d'això. Els convidats es comprometen a no revelar el contingut de les converses i no dur ni acompanyants, ni traductors, ni vehicle propi, ni escorta.
La periodista espanyola Cristina Martín Jiménez, autora del llibre 'Els plans secrets del Club Bilderberg per a Espanya' diu que el club Bilderberg «guionitzà la primera transició política espanyola i ara està guionitzant la segona».