Joan Planes Ferragut ha estat elegit nou president, per unanimitat, de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) junt a Agnés Ambrós com a vicepresidenta, Pere Ripoll com a secretari i Cristòfol Soler de tresorer.
Els objectius del nou secretariat continuaran centrant-se en la denúncia de l'espoli fiscal, la defensa de la llengua i la cultura pròpies, davant la política de substitució lingüística impulsada per l'Estat espanyol, i la difusió de la necessitat d'un estat propi.
Toni Rotget, conductor del matinal 'Bon Dia' d'Ona Mediterrània ha tengut l'oportunitat de conversar amb el nou president de l'ASM i demanar-li pel present i el futur de l'entitat i el sobiranisme a Mallorca.
- Per a començar la conversa, vos demanaria què és l’ASM?
Una organització popular, transversal, democràtica, sense ànim de lucre, i constituïda a Mallorca l’octubre de 2014, amb la voluntat d’estendre el sobiranisme per tal d’arribar a assolir un estat propi, tot exercint el dret fonamental de l’autodeterminació.
L’ASM va ser constituïda l’any 2014, dos anys després de constituir-se l’Assemblea i va estar regida per, la que jo diria ‘la il·lustre’ Maria Antònia Oliver. Posteriorment, el 2015, Cristòfol Soler va agafar les regnes de l’Assemblea, de des del 2015 al 2018. En aquest període jo hi vaig entrar dins el secretariat. El 2018 va entrar com a presidenta la meva compatriota, amiga i veïnada de Llubí, na Margalida Miquel, la qual ha estat des del 2018 fins el 2022. Dia 3 de gener, després de les eleccions del desembre, vaig acceptar la presidència que se’m proposava des de l’Assemblea.
- Des de l’ASM, vos considerau un lobby de pressió?
Si entenem per lobby de pressió una entitat que vol fer veure a la ciutadana que molts dels seus problemes del dia a dia, des de laborals, fins a benestar i de desigualtat, són conseqüència d’una situació política derivada històricament de les relacions amb l’Estat espanyol.
També som una assemblea de pressió per a les entitats polítiques, sobretot aquelles de país, per recordar-los que, en el seu discurs diari tenguin present la situació i que no se convertesqui senzillament en una queixa. Exigir-los i fer-los recordar que els problemes s’hauran de solventar a partir de canviar l’estatus polític de les nostres Illes.
- Fins ara, l’argumentari de l’ASM ha estat molt clar: espoli, llengua i estat propi. Continuaran aquestos postulats essent la base d’actuació de l’ASM a partir d’ara?
Has anomenat part dels objectius de l’ASM, i has dit molt bé en primer lloc l’espoli fiscal. I és que d’ell deriven totes les conseqüències socials i econòmiques.
Sense cap dubte ni un, continuarem treballant i divulgant, de la manera més pedagògica possible, que aquest fet condiciona radicalment el benestar dels ciutadans d’aquest territori, independentment de si són autòctons o de si han vengut a viure a aquesta illa.
La defensa de la cultura i de la llengua ha de ser un pilar fonamental. Un país, un poble, si no té una cultura pròpia posada en valor, potenciada i amb suport, també serà coix tota la vida. Com pot haver-hi preguntes i comentaris de reflexió i crítica si no és a partir d’un bagatge cultural d'estima cap a les arrels pròpies.
Nosaltres que estam baix una pressió constant i irrenunciable de l’Estat espanyol en contra de la nostra llengua i cultura, no podem fer res més que estar en contra de tot això i defensar que part dels recursos pressupostats pel nostre Govern se destinin a aquests elements tan importants, i que han estat tan perseguits i maltractats, com és la nostra llengua.
L’altre dia va venir aquí, amb la Plataforma per la Llengua, en Bernat Joan i Marí, qui va deixar ben clar que, en els seus estudis antropològics, assolir un estat propi és una condició necessària. No vol dir que sigui suficient, però és necessari, molt. Perquè s’ha demostrat que, històricament, dins el Regne d’Espanya tenim poc que avançar, per millorar i ser el que realment mereixem ser com a poble
- Els número canten i l’ASM té aquesta activitat d’explicar les coses mirant les xifres, amb dades objectives. Com els milions d’euros que cada any se’n van cap a Madrid i no tornen. Aquesta manera d’explicar l’espoli és una manera adequada? O s’ha de fer un enfocament amb una mirada una mica més pedagògica alhora d’explicar aquestes dades? Perquè els números donen una explicació molt fefaent, però de veagades costa molt entendre o entrar dins els números.
Estic d’acord, la gent té una mica d’animadversió per qüestions d’economia, igual que en temes bancaris. La gent no es culturitza en aquestos termes i és un àmbit difícil.
A l’ASM tenim en Josep Palou, que fa una feina extraordinària a les xarxes socials, explicant amb exemples per quin motiu tenim falta de metges o mestres perquè tenim un dèficit, o l’educació en barracons, la mancança d’habitatges… Dissortadament, els mitjans de les Balears sovint no ens donen l’oportunitat d’explicar això, d’exposar públicament aquestes problemàtiques, justament perquè a la part elitista que ho controla tot li interessa mantenir l’status quo que han tengut fins ara. I prova d’això és que no s’han publicat les balances fiscals, des del 2008, només s’ha fet unes pseudobalances.
A mi m’agradaria fer entendre a la gent que sense recursos no s’hi pot fer res. En vistes als Fons Europeus, a mi m’agradaria tambe que la gent llegís que es volen destinar 4.600 milions d’euros a les Balears, en 4 estratègies, 12 plans… i que després arribassin a veure la quantitat d’accions planificades. Sembla que amb 4.600 milions s’hi podran fer coses extraodinàries. I això se farà en 9 anys i amb 4.600 milions.
Idò, què podríem fer i solventar a les Illes Balears amb 4.600 milions d’euros més cada any? Cada any. Això empresaris i societat ho han d’entendre, hem de ser capaços de fer-ho veure.
- En aquest argumentari, baix la vostra presidència, s'obrirà una nova etapa. Quins objectius vos proposau? Quina estratègia seguireu d’ara endavant?
A primer i curt termini cal treballar pels objectius marcats per l’ASM, de construir una majoria social favorable a la constitució d’un estat propi, per establir un vertader panorama catalanista i independentista, i per establir nexes de cooperació i coordinació amb altres entitats i les altres illes del país.
A partir d’aquest gran documental que ha fet en Pere Sánchez sobre la Germania, a mi m’agradaria que fessim comptes de recórrer amb ell tots els pobles de Mallorca, bé convidats per les regidories dels diferents municipis, bé utilitzant la xarxa de delegacions de l’OCB, aprofitant per explicar també la feina de l’ASM, i explicar també que aquelles necessitats que al segle XVI varen motivar la revolta de la Germania són problemes que persistexien actualment. I, per tant, aquest ha de ser un camí.
D’igual manera, també vàrem xerrar de crear una comissió perquè elabori un informe estratègic i fer-lo arribar als socis i voluntaris de l’ASM. Per tant, cal fer un estudi per veure quines estratègies tenim per adaptar-nos a les circumstàncies i poder representar correctament la nostra societat.
- Jo vaig descobrir l’ASM fent un reportatge, cobrint aquestes jornades que organitzaveu al restaurant de Petra. Tot d’una que el Covid-19 ens ho permeti, tornaran aquestes trobades?
El nou secretariat sabem que la pandèmia ens va rompre aquesta iniciativa i tenim intenció de reprendre-les per tal que sigui un lloc d’acostament als socis i simpatitzants, i perquè pugui servir de formació per als membres del secretariat.
- Seguint en relació a aquestes trobades, on es retroalimenten les idees, he pogut veure que teniu molt bona acollida a la part forana. A Palma, quina acollida té l’ASM?
Hi havia una secció de l’ASM que abans treballava una mica dins Palma. És un lloc difícil, perquè està estructurat per associacions de veïnats, per barriades, a més és on hi ha hagut una de les parts més importants del boom migratori que hem tengut.
Nosaltres tenim intenció d’aprofitar aquest documental per acostar-nos a totes aquestes barriades. Palma és la nostra capital i es concentra una gran part de la població, la qual té contacte amb els mitjans generals, més allunyats dels mitjans propis, i si no van ells a aquests mitjans, som nosaltres qui hem d’anar a ells.
- L’ASM també ha interromput per la pandèmia la paradeta informativa que muntava al carrer Sant Miquel de Palma. Què vos demana la gent que s’apropa a la paradeta?
Primer vull posar molt en valor la feina que fan, bàsicament, 3 o 4 persones dins l’ASM, que són en Cristòfol Soler, en Josep Palou, en Víctor Pagès i n’Alexandre. Aquestes persones han demostrat una persistència inimaginable. Durant cinc anys, cada dissabte, des de les 8.00 del matí fins les 13.00 del migdia són a la plaça de Porta Pintada.
La societat és molt diversa, i quan més visibles som, apareix aquesta gent, l’essència del botifler anticatalanista que aprofita per venir a inrepar. Abans intentàvem explicar quin era el nostre objectiu, i ara simplement els deixam dir la seva, que facin la seva manifestació davant nosaltres, i nosaltres continuam fent la nostra feina. Repartim sobretot aquestos tríptics, que ja n’hem repartit més de 59.000.
- He deixat aquest apartat per al final, ja per acabar, perquè el nou president de l’Assemblea pugui dedicar unes paraules a la ciutadania de Mallorca.
Per començar, m’agradaria no defraudar la confiança dels meus companys de secretariat, i tampoc la dels socis i simpatitzants. Que de segur que tenc errades i encerts, però que sàpien que els errors sempre seran des de la més bona voluntat.
També m’agradaria que dins l’Assemblea fóssim capaços de treballar molt col·legiadament, constituint la creació de comissions, i saber-ho fer des d’un punt de vista transversal. Aconseguir un projecte d’autodeterminació implica pensar en absolutament tota la societat. Sigui quin sigui el seu ideari polític.
Una altra cosa que hem de saber fer és rejovenir l’ASM, cridar els joves. M’agradaria poder-me reunir amb les entitats juvenils, per dir-los que l’ASM en termes de lluita ha de ser la casa de tothom. L’ASM no construirà un millor país només a partir d’idees provinents de gent gran.
Amb aquest intent de passejar el documental pels pobles, cal fer-ho cridant a tots els socis d’aquell ambient més proper per fer-los veure la importància de formar un nucli local d’expansió de les seves idees.
M’agradaria potenciar la participació dels socis, i que no es reduesqui a pagar la quota de socis. Participar de les activitats formatives, assistir a les assemblees i fer sentir la seva veu. Establir contactes amb els partits de país perquè no els hem de veure com enemics, ni ells a nosaltres, sinó que tots som necessaris. Igual que amb les entitats socials, de caire cultural, sanitari, d’ajuts socials i d’emergència climàtica, entre d’altres, com l’embranzida feminista que ha de fer el seu lloc dins l’ASM.
I no vull oblidar-me de l’OCB i Plataforma per la Llengua, que lluiten constantment contra l’acció de les administracions espanyoles que treballen amb una legislació contrària a la nostra cultura i llengua pròpies.
Per acabar, la independència o la creació d’un estat propi ha de ser un estat configurat per les Illes. I per tant, nosaltres que som l’illa més grossa, sese entrar en centralisme ni res, hem d’entrar en contacte amb entitats de les illes germanes perquè la nostra feina serveixi, amb el mateix nom o amb un altre, per compartir estratègies i ideari. Per exemple, Més per Menorca està desenvolupant un programa de país, no només pensant en Menorca, sinó amb idea de llengua, de país, d’estructura de construcció. Per tant, pens que l’ASM ha de treballar per entrar en contacte amb aquesta gent. Tots tenim els mateixos objectius: la gent. Siguin del color que siguin, hagin vengut des d’on hagin vengut, han de poder viure en aquestes illes sentint que aquestes illes són seves i fer un país més inclusiu, cohesionat. Tothom hi ha d’estar cridat a la construcció d’un país així.