Sovint, donam per fet com actuaran o diran la resta de persones, tenint només en compte les nostres necessitats i desitjos, sense respectar que l'altra persona és com és i no com nosaltres volem o esperem.
Sovint, les adversitats de la vida ens fan reaccionar de manera diferent de com ho faríem normalment o en altres circumstàncies. Ja ho diuen, el nostre cervell pot ser el nostre pitjor enemic, per no pensar o sentir de la manera més apropiada o adient per sortir ben parats d'una situació que ens pot produir un malestar intern o un conflicte interpersonal.
Com éssers humans que som, necessitem la resta per conviure en totes les esferes de les nostres vides. Les relacions entre persones són ben necessàries, encara que estem immersos en un aïllament social causat per la normalització de l'ús de les aplicacions i xarxes socials en gran part dels intercanvis comunicatius entre persones, fet que resta la veritable essència de la comunicació. A més, de l'afavoriment d'interacció mitjançant una pantalla, en detriment dels contactes presencials, provocat per la pandèmia global de la Covid-19 els darrers dos anys.
Una eina fonamental de la qual disposem les persones és, precisament, el contacte físic amb aquelles que conformem les nostres relacions vitals, ja siguin familiars, amics o companys. El suport social ha estat, i contínua sent, un element clau per mantenir un benestar emocional i un estat de salut òptims. Molt convenient, especialment, als moments difícils o traumàtics que ens trobem o surten al llarg dels nostres camins per la vida.
Evidentment, un diari ha d'informar i divulgar les notícies, els successos i els esdeveniments quotidians, però també és un valor afegit trobar-hi espais que tractin aspectes humans, que ens treguin un somriure, puguin resultar interessants i entretinguts, o fins i tot, ens facin reflexionar o reconsiderar els nostres pensaments. La finalitat d'aquesta publicació és un reconeixement a totes les persones que ens fan costat, als bons, però sobretot, als moments durs que podem travessar. Una mà estesa, a vegades no cal dir res, només fer sentir a l'altra que hi som ja n'hi ha prou.
Saber que tens algú que et dedica part del seu temps, que et comprèn o fa esforços per comprendre't, que comptes amb el seu suport, afecte, atenció, respecte i, sovint, amb la seva paciència i empatia, és fonamental per afrontar les dificultats, la tristesa, la ràbia o el dolor que es pugui tenir, perquè en lloc de seguir endavant, t'enfonses o et bloqueges sense poder avançar. Aleshores, comptar amb algú que fa més fàcils les coses difícils és un bàlsam, sempre que es tingui la capacitat d'adonar-se'n i de valorar la mà oberta per a tu.