Tal com s'esperava Aquesta vegada no va nevar, i si bé un fort oratge amenaçava el pitjor, tot va transcórrer com una seda i a la ruralia del Llevant mallorquí es va tornar a la tradició, com succeïa fa un quart de segle a la, per nosaltres, entranyable vila vilafranquera. Tal com si es tractàs del dia del patró, de bon matí tot el poble omplia l'església parroquial, on se celebrava «misa de tres amb altar fumat». Acabat l'ofici religiós, tot eren preparatius per enllestir el gran dinar, nerviosos de no fer tard al camp futbolístic, disposats a presenciar el partit de la temporada contra el més aferrissat rival. I podem garantir que el passat dilluns, Festa de l'Autonomia, Vilafranca va tornar a rememorar una d'aquelles dates que per molts dels seus habitants encara resten a la seva memòria. És ben veritat que en aquells temps no existien locals multitudinaris com resulta ser «Es Cruce», cita obligada durant tota la temporada de quantitat inusitada d'aficionats unes hores abans de començar qualsevol partit, i el corresponent contra el Manacor no podia ser una excepció. Coets a balquena, a càrrec del pirotècnic Biel Català, s'encarregaren d'anunciar de bon matí que alguna cosa gran passaria l'horabaixa. Unes hores abans del partit, novament les grans instal·lacions de «Es Cruce» presentaven un «overbooking» total. Tant en Guillem com na Francisca es multiplicaven teledirigint el «batalló» d'empleats, que no donaven a l'bast amb els cents i cents d'assistents. Entre ells, la «plana major» del Manacor, juntament amb el cos tècnic, posant-se a to, ignorant el que després significaria una nova pàgina d'or per l'historial del llegendari conjunt futbolístic, anomenat «meloner». No cal dir la satisfacció inenarrable de quants es donaren cita a les instal·lacions de «sa Vinya». I quan en Biel ja havia esgotat tot el carragament pirotècnic, començaren a caure els gols, encetant el marcador el ja estimat per l'afició Jaume Vidal, ratificant la gran victòria amb un altre gol obra de Miquel Joan. A tot això, molts de manacorins no esperaren el final del partit, passant com a coets quan creuaven «Es Cruce», jurant i perjurant en tots els idiomes la «passada» que els havia donat el petit «David» Vilafranca.
Guerrero Maria Llinatges d'un dels col·legiats de Tercera Dividió que més futur manté en la seva trajectòria arbitral. Ho poguérem comprovar en dos arbitratjes gairebé consecutius, dissabte a Magaluf i dilluns a Vilafranca. De seguir amb aquesta regularitat, de bon segur que més aviat del que s'espera podrà gaudir de qualque guardó. I si no, al temps.
Àrbitres de Preferent Ferrioler-Port Sóller (Oscar Albiol), Recreatiu La Victòria-Penya Arrabal (Bauzà Martorell), Casa Miss Jotul-Alcúdia (Carrillo Losada), Son Roca-Cardassar (Polo Mas), Independent-Calvià (Mayol Bonet), Felanitx-Espanya (Garza Maisanava), Alaró-Montaura (Lillo Martín), Montuïri-Sta.Ponça (Emilio de la Cámara), Sóller-La Unió (Molina Ferrer) i Esporles-Santanyí (Escribano Jiménez).