Espanta el sol fet de pensar que l'actual líder Atlètic Balears, en el transcurs del campionat, només ha perdut un sol partit. I alerta que ja anam per la jornada vint-i-vuit. Palmarès que en tots els àmbits blanc-i-blaus es gaudeix sense fer cap tipus d'ostentació, i procurant a base de molta feina mantenir la regularitat fins arribar al final de la competició. Demà diumenge serà un dels partits en què el conjunt de Miquel Crespí voldrà demostrar a tota l'afició en general que la plantilla de la qual és responsable ocupa tan envejós lloc sense que hagi d'agrair cap casta de favor abans, durant i després de qualsevol partit de competició. Just al contrari, ja que en moltes ocasions, el Comitè de Competició s'ha passat quant a aplicar les corresponents sancions sense fer ús de l'acordió, que permet suavitzar un grau l'acció que hagi estat comesa com ho demostra setmanalment les mostres de penediment que d'immediat redueix el nombre de partits sancionats. Pel que afecta l'Atlètic Balears, sempre se li ha aplicat el grau màxim, i al bon callar li diuen Sancho. Pel que afecta al conjunt amfitrió, ni que dir que redoblaran esforços i quant faci falta posar en pràctica dins l'absoluta esportivitat per demostrar igualment que per alguna cosa ocupen des de l'inici el segon lloc de la classificació. És ben vera que dijous passat deixaren mal gust de boca als seus fidels incondicionals, vist el trist paper realitzat davant el coer de la classificació. Es confia que tot hagi estat oblidat i novament l'enfervoritzada afició, no sols dels dos protagonistes, sinó en pla general de tota l'illa, gaudeixin d'hora i mitja d'emotiva «porfia», que està garantit que durarà des que el col·legiat Emilio de la Càmara faci sonar el xiulet inicial fins al final. Tot començarà a les quatre i mitja de demà diumenge.
Adéu a un gran esportista Començant pels seus estimats familiars i continuant pels molts amics i coneguts que seguien en molt de dissimul la tràgica malaltia que minava la seva gran humanitat ens va deixar per sempre el passat dia primer de març el gran esportista i entranyable Miquel Salas Pol. Tard o d'hora sabíem que en el moment menys pensat arribaria l'inevitable. La penúltima jornada disputada a l'Estadi Balear ja no li va permetre aguantar tot el temps reglamentari que regeix cada partit. A la mitja part, acompanyat pels seus germans hagué de retornar al seu domicili. Des de llavors les visites a l'establiment que regentava la seva esposa, Maria Bestard, es varen anar escurçant fins arribar al passat dijous, instant en què el seu organisme va dir basta. Notícia que va causar enorme sensació, vista la legió d'amistats de tota índole amb què comptava el sempre enyorat Miquel. I de forma especial a l'ambient blanc-i-blau de l'Estadi Balear, on va desenvolupar tot tipus de funcions de responsabilitat. Les honres fúnebres celebrades ahir a la nit a l'església parroquial de Binissalem deixà patent l'estima que en vida es va saber guanyar. Una abraçada molt forta, donya Antònia, matriarca de la gran família Salas, com igualment a la seva esposa Maria...