ESPANYA (40+41): Nacho Rodríguez (-), Navarro (26), Jiménez (4), Gasol (19), Garbajosa (6) "cinc inicial", Angulo (8), Felipe Reyes (12) i Paraíso (6).
EUA (50+25): Andre Miller (4), Reggie Miller (6), Pierce (8), Wallace (12), Antonio Davis (4) "cinc inicial", Finley (9), Lafrentz (13), Baron Davis (3), Brand (9) i Williams (7).
ÀRBITRES: Resser (Alemanya) i Mercedes (República Dominicana). Exclogueren per cinc personals Pierce i Andre Miller.
PARCIALS: 18-27, 22-23, 16-15 i 25-10.
La selecció espanyola tancà el Mundial 2002 amb la mateixa classificació que va obtenir a Atenes'98, el cinquè lloc, però amb molta més felicitat, perquè la seva darrera encaixada de mans va ser per als jugadors dels Estats Units, que sortiren del parquet amb el paper de vençuts i no de vencedors. La constant del joc espanyol, un cop més des que va disputar el partit davant Puerto Rico, va ser l'escàs encert ofensiu. Si la selecció estatal hagués assolit millors percentatges de llançament, probablement hauria elevat el seu sostre mundialista per sobre del quart lloc, però un feble 36'7 per cent li va sobrar per desmoronar la nau americana.
El partit de quarts de final contra Alemanya acabà en derrota per culpa de les errades des de la línia de personal, mentre que el xoc amb els nord-americans desembocà en triomf perquè, aquesta vegada sí, els tirs lliures besaren la xarxa amb la freqüència habitual de la selecció.
Els nord-americans pràcticament doblaven l'equip estatal quan faltaven dos minuts per al final del primer quart (18-10). En aquest moment, l'encert espanyol en llançaments de camp assenyalava un pobre 21 per cent (3 de 14). Tot i això, els professionals de l'NBA caminaven sobre la pista amb peus de plom. Feien la sensació d'allò que han estat durant tot el campionat, un equip batible. Arribaren al descans amb 50-40. La sortida del tercer quart, contràriament al que havia succeït contra Alemanya i el Brasil, presentà una selecció espanyola sense to. Un parcial de 6-0 va marcar el major marge a favor dels nord-americans i tornà a desequilibrar un partit insuls.
Espanya entrava al darrer quart amb una diferència assequible (56-63), i va ser Navarro, un revolucionari, qui culminà el desig espanyol amb un triple que tornava a posar la soga al coll dels locals (74-72, m.37). A 54 segons del final, Pau Gasol materialitzava el somni de la selecció espanyola. Dos tirs lliures de l'aler dels Grizzlies donaven el primer avantatge de la nit a Espanya (75-77) i la selecció ja no va abandonar la davantera.