José R. Gómez: «Elena té caràcter, és una al·lota de pinyol vermell»

BASSA/SASTRE.Manacor.
Fa unes setmanes José Ramón Gómez i Antònia Servera eren pràcticament desconeguts. Des que la seva filla Elena s'endugué l'or a Hongria han hagut de mostrar la seva cara per atendre mitjans de comunicació locals, estatals i internacionals. I ho han fet amb amabilitat i sempre mostrant-se com uns pares orgullosos dels seus cinc fills i, entre ells, d'Elena, a qui desitgen «que sigui molt feliç en la gimnàstica i que arribi a Atenes».

-Què sentíreu en saber que la puntuació d'Elena la col·locava en el lloc més alt del podi?
-Jo vaig pensar que em tornava boja. Tot arribava en un moment després d'una setmana molt llarga d'angúnia, perquè la meva filla representava Espanya.

-En quin moment pensàreu que podia proclamar-se campiona del món?
-Una vegada que arribà a la final. Però era molt difícil perquè hi havia molt de nivell i havia de competir amb rivals russes i romaneses, les millores de sempre. Confiàvem en Elena perquè ha treballat molt des de petita i sempre ha destacat per les seves qualitats.

-Com és Elena com a persona i com a esportista?
-Com a persona és una nina molt senzilla, gens orgullosa i a qui la medalla no canviarà la personalitat. Com a gimnasta és molt disciplinada i respecta molt els seus entrenadors.

-Ha sacrificat la seva infantesa?
-En cap moment. En contra de la creença popular, les gimnastes no són en un convent de clausura. Tenen els seus dies lliures per anar al cine, al teatre o amb amics. Té una dieta molt equilibrada i té cura amb l'alimentació. Cal tenir en compte que és una esportista d'alt nivell. És una al·lota amb molt de caràcter, de «pinyol vermell».

-Heu gaudit de suport institucional?
-La veritat és que no hem tingut el suport que correspon. Fa tres anys el Govern balear presentà una llista amb esportistes destacats i Elena no hi era, i això que ja havia anat al Campionat d'Europa.