JAUME MORA.Palma.
Mentre els seus companys de l'equip Relax Fuenlabrada roden per les carreteres espanyoles, Toni Colom (Bunyola, 11-05-1978) descansa durant uns dies a Mallorca, i es prepara per passar pel quiròfan, on demà dimecres li han de llevar els visos que du a la clavícula des de fa més d'un any com a conseqüència d'una caiguda. Després d'un any molt dur, Colom passa el temps amb la seva família mentre s'aclareix el seu futur.
-Idò no gaire bé. Bàsicament perquè és una operació sense gens d'importància, que no m'hauria impedit córrer la Vuelta amb tota normalitat.
-Llavors per què no hi heu participat?
-No ho sé, això li hauries de demanar al meu director, jo no hi puc fer res.
-Estau molest per haver quedat fora de l'equip?
-No hi puc estar, perquè les decisions tècniques no depenen de mi, ni em paguen per fer l'equip. Però pens que no havia fet una mala temporada, tot i la pneumònia que vaig patir, i els problemes familiars que he tingut durant l'any.
-No ho sé. El proper trenta de novembre acab contracte amb el Relax-Fuenlabrada, i de moment l'oferta que m'han fet per seguir no m'ha convençut gens. Així que haurem d'esperar que arribi una nova proposta per part seva, i mentrestant escoltaré altres ofertes que em puguin arribar. No estic tancat a res. -La caiguda de patrocinadors com ara l'ONCE o Banesto, pot afectar corredors que es troben en la vostra situació contractual?
-No només a nosaltres, afecta tots els ciclistes professionals. Personalment, sempre vaig tenir la il·lusió de córrer a l'equip Banesto. Això ja no podrà ser, però queden dos o tres equips espanyols i no totes les portes estan tancades, ni molt menys.
-On us agradaria córrer?
-Encara tenc contracte amb Relax-Fuenlabrada i fins el trenta de novembre em dec a aquest equip. Però tenc molt clar que ja tenc una certa experiència, i els meus resultats en els darrers dos anys em permeten aspirar a formar part d'un equip, ja sigui aquest o un altre, amb una certa infraestructura tècnica i humana, i en el qual se'm valori com jo crec que ha de ser.
-Seguiu la Vuelta?
-Sincerament, no. Estic desconnectat d'aquest món i ara només vull dedicar el meu temps a la família, i a descansar d'un any molt dur entre la pneumònia, la clavícula, una tendinitis, i els meus problemes familiars. Físicament em trob bé, però en el món del ciclisme la psicologia és molt important, i he passat moments molt dolents, a causa de tot el que he explicat. Ara necessit recuperar-me de tot.
-Sí, varen tenir molt mala sort. Pel que jo sé, es varen passar de frenada a un revolt, i això va provocar la caiguda. Un d'ells, Maestre, és molt amic meu, i pel que he xerrat amb ell sé que forçarà al màxim per poder seguir endavant, tot i que serà difícil, perquè la Vuelta és molt exigent.