El corredor cantàbric Óscar Freire, del Rabobank, s'imposà ahir a l'esprint de la cinquena etapa del Tour de França, disputada entre les localitats de Beauvais i Caen sobre 225 quilòmetres, per davant del belga Tom Boonen (Quick Step) i Iñaki Isasi (Euskaltel). Óscar Freire recuperà la felicitat per al grup espanyol en el Tour, copejat per la desgràcia de l'adéu d'Alejandro Valverde, la principal opció per la general, les caigudes i la imatge deixada per les seqüeles de l'operació Port.
«Van der Freire», com li diuen els seus companys pel seu especial gust per les clàssiques i els mundials, demostrà que, orfes de Valverde, el Tour encara pot concedir una quota de protagonisme a ciclistes espanyols d'un altre perfil. El dia abans, Isaac Gálvez i el mateix Freire, segon i tercer, s'acostaren a la victòria. Ahir, el triomf fou per al triple campió del món, i el basc Iñaki Isasi finalizà tercer, tan sols per darrere del sòlid jersei groc, Tom Boonen, omnipresent a la ruta i que posà en marxa tota la maquinària del seu equip en els quilòmetres finals.
Fou precisament en el tram final, ben a prop de Caen, amb només 3'5 quilòmetres per recórrer, quan el francès Samuel Dumoulin (AG2R) i l'alemany Bjorn Schröder (Milram) veieren neutralitzada una escapada que iniciaren, amb sis ciclistes més, en el quilòmetre 35 i que arribà a tenir un avantatge de 12 minuts i 50 segons.
El Liquigas, Milram i Quick Step s'alternaren al capdavant del gran grup per imprimir un ritme intens, impossible per les escapades de darrera hora, mentre que a Freire se'l veia tancat en el centre, allunyat d'una opció de triomf que semblava que li tornaria a fugir com a les jornades precedents. En canvi, el grup virà cap a l'esquerra, on Boonen començava a pressionar per moure grans multiplicacions i allunyar els seus rivals. L'asfalt se li obrí, aleshores, a Freire, pur nervi en la seva arrancada per la zona dreta per aixecar els braços, joiós, com si fos un Mundial.
Freire sumà el seu segon èxit en el Tour, després de l'aconseguit a la segona etapa del Tour del 2002 -també un sis de juliol-. No fou un triomf fàcil, però Freire acaronà el regust de la victòria. En acabar, estava ben satisfet, després de lluitar durant jornades per un triomf, a la fi li havia arribat l'hora de guanyar. I encara té més opcions.