Això és la final d'un Mundial i aquí no hi ha subterfugis ni disculpes: s'ha de lluitar, suar i patir. Es juga per la selecció, per un mateix, pel país i per la seva gent, per lluir en l'exclusiva passarel·la futbolística amb el cap posat en un contracte millor amb el teu equip o en un traspàs a un club de major prestigi. Es pateix molt perquè pot ser el teu darrer partit, el dolorós adéu a l'esport que t'ha exigit grans sacrificis i del que ara has de jubilar-te a una edat en què en altres professions rendeix al màxim. També es lluita per la família, pels amics i per tots aquells que un dia t'animaren a seguir.
Fa tres anys, Franck Ribery, de 23 anys, jugava a Tercera i avui, a les vísperes de la final contra Itàlia, ningú no dubta que és una de les grans revelacions del torneig. El ràpid davanter del Marsella és un gran lluitador i està llest pel duel amb els rocosos defenses italians, els millors del món, decidit a no seguir els consells de Zidane quan en el partit dvant Brasil li deia que baixàs el ritme.
Zidane, de 34 anys, enfocarà el partit d'una altra forma. És la seva segona final, després que guanyà l'any 1998, i és el seu adéu al futbol, tot i que les pressions perquè continui no s'aturen de créixer. «Zizou» no oblida que quan els «bleus» es movien entre la classificació i l'eliminació després dels empats davant Suïssa i Corea del Suc, era unànime el clamor que culpava als veterans.
Lluitar, suar, patir... Els italians coneixen bé aquests verbs, pertanyen a l'esperit «agonístic», com diuen, que els hi ha donat tants títols i que aludeix a competir fins a l'esgotament. «Contra França hem de suar, lluitar, patir sempre, però sens dubte guanyarem», afirma Fabio Cannavaro, de 32 anys. Cannavaro representa millor que ningú l'indomable esperit competitiu italià, és el que quan es dubtava del joc de la selecció digué que «haurem de ser més italians».
Aquest esperit és el que va dur al defensa Fabio Grosso, una altra de les revelacions del Mundial, a internar-se a l'àrea australiana en el minut 93 i forçar el penal que, anotat per Francesco Totti, donà el pas als quarts de final. Aquest esperit és el que situà quatre jugadors italians a l'àrea d'Alemanya en el minut 129 de la pròrroga perquè Grosso marcà el gol que il·luminà el camí cap a la final.
Les finals també són moment de frases que sonen a discursos perquè com assenyala el seleccionador italià, Marcello Lippi, s'arriba al partit dels somnis «amb la benzina justa». «Anam a morir junts», proclamà Zidane, i la seva frase sona com aquella que pronuncià Obdulio Varela en el túnel de vestidors als seus companys uruguaians. «Lloances, només si guanyam». I guanyaren per 2-1 a Brasil a Maracanà.