Malgrat que no ompli moltes portades esportives, la veritat és que Balears és tota una potència mundial en atletisme de veterans. No hi ha campionat d'Espanya, d'Europa o del món on els atletes balears no aconsegueixin medalles i triomfs per a l'atletisme insular.
Fa uns dies que va finalitzar el Campionat d'Europa d'Atletisme Veterà, que es va dur a terme a la ciutat polonesa de Poznan. I els atletes illencs han tornat a casa carregats de medalles. Pedro Pajares (Club Maratón Mallorca, patrocinat per Nestlé Petcare Espanya); Emilio de la Cámara (Club Atletismo Filípides); Àngel Sánchez (Club Toni Penya); Manuel Blanco (Club Colònia Pollença) i Toni Pinya (Club Círculo Sollerense, patrocinat per Sobrassada de Mallorca) han aconseguit portar nou metalls a les Balears.
Hem de tenir en compte que practicar l'atletisme veterà exigeix molts sacrificis. Com diu Predro Pajares, «tot és molt complicat perquè el veterà no pot tenir dedicació exclusiva a l'esport, ja que ho ha de compatibilitzar amb la feina». Cal afegir que «el veterà es lesiona més i tarda més temps a recuperar-se», com explica Emilio de la Cámara.
De tota manera, per molts sacrificis que impliqui, practicar esport sempre val la pena. Toni Pinya destaca «l'equilibri mental que li dóna fer esport». «L'esport m'aporta felicitat», així de contundent és Manuel Blanco amb la qüestió. Per la seva part, Àngel Sánchez destaca que és una manera de «poder desconnectar de tot».
S'ha de dir que Balears és una potència en atletisme veterà, malgrat que aquests esportistes no tenen cap tipus de suport institucional. Pràcticament s'han de finançar ells mateixos la participació en les competicions que es duen a terme fora de les Illes. La nostra comunitat pràcticament no té infraestructures perquè els atletes puguin entrenar. Segons Manuel Moreno, secretari del Club Atletismo Filípides, «és una vergonya que ni tan sols no hi hagi un reconeixement en funció dels resultats obtinguts».
S'ha de tenir en compte que aquests esportistes duen la marca «Illes Balears» per tot el món. Però, com bé diu Àngel Sánchez, «nosaltres no venem». Vertaderament, és una llàstima.