Just fa un mes, quan el Mallorca sortí derrotat del Camp Nou per 2-0 en el partit d’anada de la semifinal de la Copa del Rei, ningú no donava un euro per la presència del conjunt de Gregorio Manzano en la final de València que es jugarà el pròxim 13 de març. Ara, 28 dies després, les coses han canviat considerablement. Tot i que l’empresa de remuntar dos gols al Barcelona continua sent molt complicada i les opcions d’èxit són realment poques, l’afició mallorquinista es pot permetre la llicència de somiar amb la classificació per a la quarta final de la Copa del Rei de la seva història. El Mallorca encadenà diumenge passat la seva tercera victòria consecutives (Numància, Racing i Sporting) a la Lliga i ha sumat 13 dels darrers 18 punts. L’actual bon moment de forma del conjunt vermell coincideix amb la pitjor ratxa de resultats dels blaugrana en tota la temporada.
L’equip que entrena Pep Guardiola, si fa un mes semblava intractable, ara està començant a evidenciar mostres de feblesa i ha estat incapaç de guanyar cap dels seus darrers quatre compromisos entre Lliga i Lliga de Campions, en els quals ha sumat dos empats (Betis i Olympique de Lió) i dues derrotes (Espanyol i Atlètic de Madrid). Així les coses, mallorquinistes i culés arriben a la cita de demà a l’Ono Estadi amb diferents estats d’ànim. El Mallorca, amb la moral pels niguls i armat de confiança, no oblida la final que va perdre en la tanda de penals a València l’any 1998 davant els blaugrana i té ganes de treure’s aquesta espina. Per la seva banda, el Barcelona arribarà a Palma amb l’orgull ferit, més que per les recents derrotes –al cap i a la fi alguna vegada havia de perdre– per haver vist retallada a 4 punts la seva diferència de 12 sobre el seu etern rival, el Reial Madrid. En resum, nervis i dubtes. Si bé el Mallorca es va refer en part d’aquella Copa del Rei perduda superant els blaugrana en la següent Supercopa d’Espanya, ara els balears tenen l’oportunitat de completar la seva revenja.
Els dubtes comencen a brotar a Can Barça
Ningú no va dir que seria fàcil, com va recordar l’entrenador barcelonista Josep Guardiola després de perdre al Calderón (4-3), però tampoc que el seu equip liquidaria en tres setmanes el botí acumulat, en una demostració de l’històric caràcter ciclotímic de l’equip blaugrana. De 12 punts d’avantatge a 4, d’encaixar 16 gols en 22 partits a cedir-ne 8 en els 3 darrers. Nervis a la porteria i en la defensa, falta d’idees en la medul·lar, una davantera que aguanta sense la brillantor d’abans i la lesió d’Iniesta. Quan les coses semblava que anaven millor, el Barca s’ha anat erosionant, sense una explicació lògica. Tot i que en el passat resolia els partits amb una aclaparadora comoditat, ara ha de realitzar esforços titànics per no perdre i en els dos darrers duels no ho ha aconseguit.
Allò que va començar amb un empat prometedor en el Ruiz de Lopera, després d’equilibrar un 2-0 en el minut 25, es va transformar en una sorprenent derrota davant del coer Espanyol (1-2), en un partit en què el Barça va jugar amb 10 durant més de mig partit. Emperò, la derrota al Calderón no admet pal·liatius. El Barça dominà per 0-2 i per 2-3 a 13 minuts del final i es va deixar remuntar i s’ encadenaren errades individuals greus. Johan Cruyff recordà ahir a El Periodico que "el futbol és un joc d’errors", en el qual "tothom té dret a cometre’hi alguns". El problema del Barça és que ha acumulat pràcticament totes les seves errades en unes quantes setmanes. El vestidor admet la seva quota de culpa. "La culpa és nostra", diu Xavi Hernández. "Estam en mala ratxa", admet Alves. "Ha estat un cop dur", indica Márquez. "L’equip està tocat", matisà Puyol. Fins i tot Guardiola sembla que hagi perdut la clarividència. Històricament, el Barça ha sobreviscut gràcies al bon futbol. L’equip blaugrana és un conjunt que només guanya quan juga bé, per això necessita resituar-se i no confiar en partits jugats a la ruleta russa.