S'acabà l'espectacle de la venda del Reial Mallorca. La signatura de la venda del 94 per cent de les accions de la Societat Anònima Esportiva (SAE) al grup Safín, amb la família Martí Mingarro al capdavant, per gairebé quatre milions d'euros tanca un any de despropòsits. Durant aquest període de temps s'ha vist desfilar per l'Ono Estadi persontages de dubtosa credibilitat, com ara Paul Davidson, i s'han viscut diversos estires-i-arronses entre la propietat i diferents grups inversors interessats a aconseguir el control de la SAE.
L'estiu passat, es va viure un dels episodis més esperpèntics que es recorden a l'entitat amb el desembarcament de Paul Davidson a l'Illa. Amb Vinceç Grande encara com a màxim accionista, se succeïren les declaracions grandiloqüents i els terminis per fer efectiva l'opció de compra que signà. Tot va acabar en no-res i Davidson va desaparèixer.
Però no trigaren a sorgir nous candidats a comprar el paquet accionarial controlat per Grande. L'anglès Freddy Shepperd va ser el següent a presentar la seva alternativa, però la seva opció es diluí. Una de les ofertes més exòtiques arribà de l'Uzbekistan. Amb la mediació del bufet d'advocats del president del Barça, Joan Laporta, es va arribar a xifrar l'oferta de l'empresari uzbek Miradil Djalalov en 50 milions d'euros, però tampoc no frutificà. El darrer empresari que s'interessà per la possible adquisició del club fou el multimilionari austríac Dietrich Mateschitz, propietari de la coneguda beguda energètica Red Bull. Només foren especulacions.
Enmig d'aquest ambient, la plantilla es presentà a l'Ono Estadi amb una sonora xiulada cap al president i propietari, Vicenç Grande. L'equip no carburava i la crisi institucional s'instal·là al terreny de joc. Els homes de Manzano finalitzaren la primera meitat del campionat en la darrera posició i la majoria dels aficionats vermells veien un futur molt negre per a l'entitat, assolada pels deutes i enfonsada en la classifició.
L'arribada d'Alemany
L'entrada en escena de Mateu Alemany va estabilitzar l'entitat. L'andritxol es va fer càrrec del club el 15 de gener i va tranquil·litzar els jugadors i l'afició. La màxima prioritat passava a ser la salvació de l'equip i la venda quedava en un segon pla.
La tàctica va donar resultats i l'equip es va salvar després de protagonitzar una magnífica i espectacular segona volta. Arribava el moment de tornar a activar els mecanismes per trobar una propietat solvent i, si podia ser, mallorquina.
Mateu Alemany va fer efectiva la seva opció de compra el 30 de juny i es va convertir en el propietari a plens efectes. En aquell moment, ja havia sortit a la llum pública la proposta d'un grup d'empresaris mallorquins que tenien Llorenç Serra Ferrer com a encarregat de portar a terme l'operació i l'interès d'una empresa madrileny liderada per Carlos González.
L'opció mallorquina no fructificà, ja que Alemany demanà cinc milions d'euros, xifra a la qual no estava disposat a arribar el grup de Serra Ferrer. Carlos González sí que hi estava disposat i va signar un principi d'acord pel que es faria càrrec de l'entitat per aquesta quantitat. Però la proposta formulada per González a Mateu Alemany amb vista a renegociar les condicions de la venda i els terminis de pagament, afegit a les denúncies presentades a la Lliga de Futbol Professional per Cléber i David Navarro, a més del cas Aduriz, acabaren per rompre el que semblava una realitat. I és que González ja s'havia reunit amb Nando Pons per planificar la nova temporada i ja havia avançat noms de fitxatges.
Així, ahir, i davant la sorpresa generalitzada, es dugué a terme la venda del 93% de les accions de la SAE a la família Martí Mingarro.