El projecte d'Alemany i la subsistència

Mateu Alemany ja és una altra vegada el màxim accionista del Reial Mallorca. Els incompliments de la família Martí Mingarro n'han fet possible el retorn. Alemany, ben al contrari que el gener passat, només haurà de superar en aquesta ocasió dificultats financeres i econòmiques, ja que, esportivament, almanco de moment, la temporada és magnífica. Estic ben segur que Alemany serà absolutament capaç de conduir el Reial Mallorca fins al juny sense grans emperons. La seva experiència i solvència personal serviran perquè el Mallorca acabi la temporada sense escàndols. N'estic segur. Els futbolistes, evidentment, no es tornaran a queixar i és ben cert que Gregorio Manzano mai de la vida no farà declaracions com les que s'ha atrevit a fer durant aquestes setmanes. Que ningú no s'estranyi, fins i tot, si els futbolistes acaben cobrant les primes d'enguany el pròxim juny. Alemany refinançarà el deute, ajornarà els pagaments... però tothom ha de tenir clar que no aportarà ni un sol euro dels seus -assegura que no en té- per garantir la viabilitat de la Societat Anònima Esportiva.

Es tracta, en definitiva, d'una solució momentània. Què va fer la temporada passada Alemany amb les fitxes dels futbolistes? Pactà que les cobrassin enguany amb els doblers que cada mes ingressa Mediapro com a garantia.
Què va fer el president amb Hisenda? Firmar que el nou propietari pagaria dos milions d'euros. El projecte d'Alemany és subsistir de la millor manera possible per poder vendre. Ni més ni pus. Alemany és un gran gestor, però saber que el seu únic horitzó és vendre... no m'agrada. Una coseta més. Alemany explicà ahir que havia oferit a Tomeu Vidal la possibilitat de continuar com a president. No ho descart. Ara bé, per una qüestió de dignitat personal, Vidal hauria de partir. Li encanta la presidència, però no hi pot continuar.