Inestabilitat (I)
La plantilla del Reial Mallorca ha aconseguit, almanco de moment, aïllar-se de la crisi institucional que castiga la Societat Anònima Esportiva i du a terme una campanya excepcional. Mateu Alemany va presentar setmanes enrera un avís de concurs de creditors, dimecres va dirigir una llarga carta als abonats i als simpatitzants i dijous va tenir lloc un esperat consell d'administració. Anem a pams.
Inestabilitat (II)
La missiva adreçada als socis és sucosa i té paràgrafs que no puc deixar de comentar, tot i que ja hagi passat un bon grapat de dies. Alemany hi recorda, per exemple, el moment en què retornà al Reial Mallorca, encara formalment propietat de Grande, per gener de 2009. "El 15 de gener de 2009, el club passava per un moment dramàtic... La situació del club tan sols podia tenir un qualificatiu: desastrosa... La situació d'endeutament insostenible i la despesa anual, totalment desmesurada, comprometia i compromet la viabilitat del RCE Mallorca. Aquell dia, com ho continuu fent avui, pensava que era la meva obligació moral assumir la direcció del nostre Mallorca. Assumint aquesta responsabilitat, complia un deute de gratitud que guardaré tota la vida amb el club al qual he dedicat tota la meva trajectòria professional i al qual dec tant...". En primer lloc, i abans de qualsevol altra consideració, he de significar que estic ben convençut que el retorn d'Alemany fou, senzillament, providencial i que fou determinant perquè el Mallorca continuï avui a Primera Divisió.
Ara bé, ja fa estona que he deixat de creure en actuacions altruistes i en declaracions d'amor desinteressat al Reial Mallorca. Em crec les dels aficionats que paguen religiosament el carnet d'abonat anualment, dels qui no fallen mai a l'equip, dels qui riuen amb les victòries i ploren amargament amb les derrotes; les dels qui varien d'estat d'ànim segons el resultat de diumenge... Però, és clar, Alemany es reincorporà al club el 15 de gener de 2009 perquè va veure la possibilitat de fer-hi un negociet. Bé, un gran negoci. I amb això no vull llevar gens de mèrit al misser andritxol, que va fer una feina immillorable perquè l'equip continuï en la màxima categoria del futbol espanyol. Però els qui coneixem Alemany i la gent que l'envolta a la directiva sabem que la il·lusió de l'ara propietari pel Mallorca és gairebé nul·la i que avui sospira per sortir-ne com més aviat millor i de la millor manera possible.
Inestabilitat (III)
Però continuem amb la carta. "Avui, estimat soci, et vull transmetre la meva ferma i irrevocable decisió que només transferiré la propietat de la majoria accionarial del RCE Mallorca en dos supòsits: el primer i prioritari és que, abans o després, aconseguim trobar un grup de mallorquinistes amb la potència econòmica, el prestigi i la il·lusió necessaris per encapçalar un nou projecte per al futur del nostre club, gairebé centenari. En segon lloc, només en un supòsit em plantejaré la venda de l'entitat a algú que no estigui vinculat a aquesta terra: que la solvència econòmica d'aquest possible comprador sigui de tal magnitud, que garanteixi el futur de l'entitat i el sanejament del deute actual d'una manera indiscutible, la qual cosa, per cert, pareix improbable", hi diu Alemany. Mirin vostès, hem de ser realistes. Estic ben convençut que ell no és cap romàntic que considera imprescindible que els nous propietaris de l'entitat siguin d'aquesta terra.
De fet, ell mateix assegura que la vendrà a gent que no és d'aquí si li donen garanties de solvència per construir un projecte sòlid. Ja es poden imaginar, és clar, que també té alguna importància que els futurs compradors tinguin acreditada solvència per pagar -no com Martí Asensio. Per cert, per què recuperà Alemany el Mallorca quan ja l'havia venut a Martí Asensio? Pel què diran? Perquè no podia deixar en mans d'un home tan poc seriós com Martí Asensio l'entitat? Perquè no havia cobrat allò pactat i les perspectives no eren gens bones? Per mallorquinisme? Per no deixar la Societat Anònima Esportiva en mans d'un home amb tan poc crèdit personal, econòmic i social? Ja s'ho poden imaginar.
Inestabilitat (IV)
Però Alemany mira al capdavant i diu que "no puc ni vull aparcar més temps la presa de decisions que necessita aquest club amb urgència per reestructurar-ne totes les àrees". Aquí Alemany té tota la raó, però no sé si serà capaç d'adoptar les decisions que ha de menester, i amb urgència, l'entitat. Vull dir que també s'hi fa imprescindible la regeneració de personal i la presa d'algunes decisions ben doloroses. És prou evident que el futbol base necessita una remodelació total i que el director esportiu, Fernando Pons, sempre que el cost no sigui gaire elevat, ha de ser destituït.
Inestabilitat (V)
Hi ha un aspecte de la missiva que em sembla especialment desafortunat. Em referesc al moment en què parla de les institucions públiques. S'hi afirma textualment: "Després de tants d'anys, tots sabem que el RCE Mallorca, a diferència de la pràctica totalitat dels clubs professionals espanyols, no ha vist ni pot esperar que hi hagi la més mínima sensibilitat de les institucions públiques que es tradueixi en el merescut suport a un club amb una grandíssima introducció social i que tant ha fet i fa pel prestigi i la imatge de la nostra comunitat autònoma". Ho trob una greu errada estratègica, però el més greu és que es tracta d'una mentida. Em sembla que aquest Govern ha ajudat, i molt, el Mallorca. O ja no recordam, per exemple, el contracte que firmà anys enrere Vicenç Grande amb Antoni Martorell i que ara és considerat pel director general d'IB3 -i amb bon criteri- del tot excessiu. Entenc que tothom tingui ben present que l'equip llueix a la part de darrera els calçons el nom de les quatre illes i que en una màniga s'hi pot veure el logotip d'IB3; en definitiva, que Alemany va ficar la pota.
Director general
El consell de govern de divendres no nomenà cap director general d'Esports. De fet, em diuen que el conseller de Presidència, Albert Moragues, continua a la recerca del candidat més avinent. Us puc donar per ben segur que el mateix president Antich parlà dies enrera amb Pere Fullana, ara director insular de Presidència, que continuarà, almanco de moment, devora Francina Armengol. Antich sap que si es veu estret pot comptar amb Fullana, però de moment se cerca un altre candidat. Pareix que Fernando Pozuelo, ara secretari general tècnic de la Conselleria d'Agricultura, estaria encantat d'acceptar el càrrec. Té, emperò, alguns enemics íntims dins el seu partit. No es pot descartar tampoc que Diego González canviï la ubicació actual a Consum i, fins i tot, s'ha parlat del veterà Ramon Torres. Ah, i d'Àngela Caules, la responsable d'Esports del Consell de Menorca