L'eliminatòria està mig engirgolada (3-1)

Un bon resultat. El Mallorca superà (3-1) l'Sporting de Gijón i deixà l'eliminatòria de setzens de final ben encaminada. Les sorpreses són habituals a la Copa, però si no hi ha un desastre ben gros, el Mallorca passarà ronda. Es va poder golejar, es varen fer mèrits per aconseguir un resultat molt més ampli, però s'arribà al descans només amb dos gols d'avantatge. La represa fou una altra història. El conjunt de Manolo Preciado dominà, va fer un gol i posà en serioses dificultats un equip que semblava aleshores entabanat. Un gol de Rubén en el temps afegit deixa aquest duel de 180 minuts mig engirgolat.

Classificar-se entre els sis primers a la Lliga és arar per ara una quimera impossible. Pensar a guanyar la Copa, quan just acaba d'iniciar-se, és també un somni. Ahir, Michael Laudrup deixà clar que la competició del KO no és, ni molt manco, un torneig menor. Àngel María Villar, president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, havia despreciat el Mallorca i el bombo va voler que el conjunt vermell s'enfrontàs a un rival de Primera Divisió. El danès, com és normal, donà descans a alguns titulars, però presentà un onze de garanties. Ho havia anunciat, i Lux ocupà la porteria.

En defensa, Ratinho i Kevin se situaren a les bandes, amb el proscrit Rubén i el pobler Martí Crespí a la zona central. El veterà Pep Lluís Martí i l'insolent Joao Víctor foren els encarregats de crear, organitzar i distribuir el joc. A les bandes, N'Sue i Pereira, amb Cavenaghi i Víctor en atac. Era un onze per guanyar, per deixar l'eliminatòria mig sentenciada. Però a la Copa hi ha factors molt més importants que la qualitat d'una plantilla, com les ganes de jugar, a la il·lusió per triomfar, a la intensitat, a la motivació... en definitiva a la fam de futbol, i aquest Mallorca, jove i encara amb una plantilla sense consolidar, lluita en la recerca de l'èxit, de la fama. És ben lícit.
Manolo Preciado, sempre hàbil, utilitzà una fórmula contrària a la de l'amenaçador Mourinho per motivar els seus futbolistes: qui jugás bé s'hauria guanyat un lloc a l'onze de la Lliga.

El conjunt asturià sortí amb un onze farcit de suplents. Els faltà, precisament, la qualitat que més exhibí ahir el Mallorca: la fam de futbol. Xiulà Delgado Ferreiro l'inici del partit i ben aviat quedà absolutament clar que el Mallorca guanyaria aquesta primera part de l'eliminatòria. N'Sue i Martí avisaren, però Cavenaghi no fallà i inaugurà el marcador abans que es complís el primer quart d'hora. El conjunt asturià mostrà algun simptoma de recuperació, però fou un miratge. El Mallorca era millor i estava més ben situat sobre el terreny de joc.
Un penal sobre Cavenaghi significà el 2-0 que tranquil·litzà quasi tothom. D'aquí al descans no hi hagué ni nervis ni ocasions, però quedava tota la segona part.

Manolo Preciado és ben segur que esbroncà -i de quina manera!- els seus futbolistes. Introduí Carmelo a l'onze i l'Sporting semblà un altre. L'apatia es convertí en nervi. Recuperaren la il·lusió i obtingueren el control del partit. Joao Víctor i Martí no hi eren, deambulaven darrere la pilota i quan aconseguien recuperar-la la perdien amb gran rapidesa, les bandes de l'equip de Laudrup aportaren no-res i Víctor i Cavenaghi quedaven inèdits.

Barral entrà en el camp i el Mallorca continuà entabanat. El partit semblava un altre direrent del presenciat en el primer temps, i és clar, arribà el 2-1. Una desgraciada jugada en diferents i continues errades de la defensa, feren possible que Barral disminuís l'avantatge vermell. El Mallorca no reaccionà, continuava perdent l'esfèrica amb promptitud. Havia perdut la col·locació i la possessió era fonamentalment dels asturians. Quin desastre!
Laudrup cercà solucions i donà entrada a poc a poc Tejera, Pina i Sergi Enrich, però la dinàmica s'havia capgirat. El conjunt vermell recuperà el control en la darrera espitjada del partit. Pereira provocà el lluïment de Cuéllar i Rubén, ja en el temps afegit, ficà el cap per marcar el 3-1 i deixar la eliminatòria mig encarrilada.