Quin ridícul! (I)
Ha acabat el termini d'inscripció de futbolistes i és ara el moment d'analitzar la feina feta. Anem a pams. El primer i més important són els fets objectius, que ningú no pot discutir ni interpretar. El Reial Mallorca fitxà setmanes enrere, i dilluns el va inscriure a la Lliga de Futbol Professional, el japonès Akihiro Ienaga. Han abandonat l'entitat el lateral Ratinho, el migcampista Tuni i el davanter Cavenaghi.
Quin ridícul (II)
Més endavant analitzarem les novetats de la plantilla i la situació dels que hi han quedat, però que volien abandonar l'entitat. Ara bé, el més important del que va succeir dilluns fou la fallida contractació del davanter nigerià Anthony Ujah, que pertany al Lillestrom noruec. Mirau, no pot tolerar-se un paperot tan gros com el que patí ahir l'afició. El futbolista era a Mallorca, acompanyat pel seu representant, però el Lillestrom va canviar les condicions de contractació fins a fer impossible l'acord. Em vull creure les paraules de Serra Ferrer quan culpabilitzava el Lillestrom que l'operació no es realitzàs, però... Ara bé, s'haurien d'haver previst solucions, alternatives, no es pot esperar el darrer dia i la darrera hora.
Un club seriós i de màxim nivell -el Mallorca teòricament ho és- hauria de tenir preparades alternatives per si falla la contractació d'un jugador. Em fa pena i por dir-ho, però de vegades sospit que l'entitat està ara en mans de gent de bona voluntat, però amb pocs coneixements. No vull disculpar Llorenç Serra Ferrer, que és el màxim accionista i vicepresident esportiu, però ara es veu obligat a fer una feina que mai no havia realitzat. El resultat, en definitiva, fou que el Mallorca no es va reforçar amb un davanter, tal com desitjava.
Quin ridícul (III)
I els administradors judicials? Fou culpa seva la no-contractació d'Ujah? La Societat Anònima Esportiva, com se sap, presentà mesos enrere concurs de creditors, però em donen per segur que els administradors concursals, Sebastià Frau i Gayà, José Miguel Cregenzán Sanz i Pedro Mir Buades, donaren el seu vistiplau a una despesa que rondava el milió d'euros. Em va sorprendre, i molt, ja que em pensava que seria quasi impossible reforçar la plantilla pagant, però... De fet, un conseller i accionista de l'entitat m'assegurava dilluns que també l'havia sorprès, i molt gratament, l'autorització de despesa feta pels administradors.
Però, clar, el Lillestrom va canviar les condicions i, finalment, no es va poder fer l'operació. De fet, just arribar Ujah a Palma ja es va poder veure que la relació entre el futbolista i el seu representant no era bona. En aquest sentit, el més normal quan arribes a un nou equip és habitual mostrar-te il·lusionat, interessat. Ujah tenia l'oportunitat d'arribar al futbol espanyol, de jugar a la Lliga més competitiva d'Europa, de deixar-se veure en el mostrador més important, però semblava trist. Ujah estava apagadot, com si l'haguessin obligat a venir.
Quin ridícul (IV)
Ah, per cert, Llorenç Serra Ferrer manifestà despús-ahir vespre que "en trenta-cinc anys al món del futbol mai no havia vist res igual". Déu meuet! Tenc una estima extraordinària a Serra Ferrer, però no pot oblidar que fa només un grapat de mesos que desenvolupa aquesta feina. Exercir d'entrenador o director esportiu no té res a veure amb el que ara ha de fer. Arribats en aquest punt, no hi seria de més que Serra Ferrer i el seu consell d'administració fes una mica d'autocrítica.
Quan les coses no surten bé i la culpa sempre és de l'altre... No hi seria de més que Serra també analitzàs com s'ha gestionat la feina al mercat d'hivern. El més fàcil, emperò, és pensar que la culpa del fracàs de la negociació amb Ujah és del Lillestrom i dels administradors judicials; que el responsable de la situació de Castro és del seu representant i del mateix futbolista, que ha rebutjat una oferta d'un club rus; que Laudrup és qui ha apostat per la sortida de Cavenaghi, i Tuni, que... Aquest no és el camí. No és el millor per a l'entitat pensar que ho fas tot bé. També s'ha de ser crític amb un mateix. Queda clar?
Quin ridícul (V)
Permeteu-me un breu repàs de la feina feta durant el termini d'inscripció de futbolistes que finalitzà dilluns. El resum és clar: no s'ha pogut fer pitjor. Han partit tres futbolistes -Cavenaghi, Tuni i Ratinho- i només s'ha incorporat un futbolista japonès -Akihito Ienaga-, que ni tan sols és internacional. L'esperpèntica contractació d'Ujah, que no s'arribà a tancar, deixa el Mallorca amb les vergonyes enlaire, amb la misèria a la vista de tots. El jugador, de fet, es pot dir quasi de manera literal que sortí de Son Moix corrents. També és un autèntic drama com s'ha gestionat l'adéu de Castro.
Primer, es fa el jugador suplent perquè ha de partir, després es filtra des del club que Alemany n'està negociant la venda i, finalment, l'operació fracassa perquè l'uruguaià ha rebutjat una important oferta d'un club rus. La realitat és que, ara per ara, recuperar Castro per al Mallorca no serà fàcil. És un futbolista quasi destruït del tot pel mateix Mallorca. L'han fet suplent, l'han volgut vendre i ara se l'hauran empassolar, com a mínim, fins al juny. I Tuni? Sortí per la porta del darrere. I Ratinho? No sap Serra Ferrer que no hi ha res pitjor en un club que un futbolista sense fitxa entrenant amb la resta de companys? Déu meuet!
Quin ridícul (VI)
Tenc una cosa absolutament clara des de fa mesos, però avui n'estic més segur que mai. El Reial Mallorca ha de fitxar ja, sí o sí, amb màxima urgència, un alt executiu, i que tingui experiència. Mateu Alemany està disposat a ajudar sempre que faci falta, però és clar que no pot manejar el dia rere dia. Pere Terrasa és accionista i membre del consell d'administració de l'entitat, però no pot dedicar tot el temps que vol a la Societat Anònima Esportiva. Dilluns, per exemple, era a Madrid com a director general d'IB3 negociant amb la FORTA. Serra Ferrer, Pep Sansó i Gabi Vidal no saben manejar l'entitat en aquest aspecte. No en varen saber a l'estiu i no n'han après pel gener.
Quin ridícul (VII)
En tot cas, voldria llançar també un missatge d'optimisme i confiança. El Reial Mallorca exhibeix 27 punts en la classificació i, tot i que no serà fàcil, és ben complicat que no aconsegueixi els cinc triomfs que necessita per acumular-ne 42 i garantir-se la permanència. M'heu de creure si us dic que només pot arribar a tenir serioses dificultats si fa les coses molt malament i es produeix un clar enfrontament entre el vestidor i la planta més noble de Son Moix.