L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) ha defensat aquest dissabte la presumpció d'innocència de la directiva del Barça i de Joan Laporta, acusat d’irregularitats en la gestió del club. Segons el Secretariat de l’entitat sobiranista, «en un estat de dret hi ha una sèrie de principis bàsics com són la presumpció d'innocència, el dret a tenir un judici just, qui acusa és qui ha de provar la culpabilitat i, en cas d'incertesa, el benefici del dubte ha de ser sempre per a l'acusat».
«Bé, doncs, tots aquests principis són vulnerats d'una manera ferotge en l'actual campanya electoral a la presidència del Barça, que s'està convertint en una bacanal pròpia de caníbals. La veritat és que mirant els fets amb perspectiva no ens hauria de sorprendre, considerant els antecedents que hem viscut des que l'independentisme va agafar embranzida arran de la decisió del Tribunal Constitucional, que el juny de 2010 va mutilar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que s'havia aprovat en referèndum el juny de 2006», ha detallat l’entitat.
Així, segons l’ASM, «davant els fets ignominiosos d'aquests dies, sembla que el calvari que ha viscut l'expresident del Barça, Sandro Rosell, des de dia 5 de desembre de 2012, en què un soci del club, Jordi Casas, va entrar a l'Audiència Nacional una denúncia per possibles delictes d'apropiació indeguda i falsedat documental, fins avui sembla que no ha servit de res. És que ningú ja no recorda que dia 9 de desembre l'AN va vulnerar el secret de sumari i el va filtrar a El Mundo (Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta)?»
Segons demana l’ASM, «ningú no se'n recorda de la celeritat amb què el jutge Pablo Ruz va admetre la querella dia 22 de gener de 2013? Ningú no recorda que el dia després, 23 de gener, Rosell va presentar la dimissió? Ningú no recorda l'allau de querelles, demandes i inspeccions d'hisenda que van caure sobre Rosell i que dia 23 de maig de 2017 fou detingut a ca seva enmig d'un espectacle mediàtic en el qual els periodistes van arribar abans que els policies i la comitiva judicial? Ningú no recorda que la jutgessa Carmen Lamela el va tenir empresonat durant 645 dies i li va negar 13 vegades la llibertat condicional? Ningú no recorda que per un suposat blanqueig de 22 milions d'euros, el fiscal li demanava onze anys de presó i multes acumulades, per a ell i els seus socis, de 310 milions d’euros? Ningú no recorda que al tercer dia del judici, el tribunal de l'AN que el jutjava el va haver de deixar en llibertat, perquè ni la policia ni la fiscalia no van poder aportar cap prova per condemnar-lo i que tot havia estat un muntatge? Ningú no recorda que anys després, el maig de 2023, el comissari Villarejo de la ‘Policia Patriótica’ del Partido Popular va revelar que Sandro Rosell era un objectiu polític dins de l'Operació Catalunya? Ningú no recorda que un any després, el maig de 2024, el mateix Villarejo va revelar que el soci del Barça que havia denunciat Rosell, Jordi Casas, era confident del CNI?».
Així, segons l’ASM, «és un escàndol l'amnèsia col·lectiva que estam observant aquests dies. El març de 2020, Sandro Rosell, va publicar Una forta abraçada, un llibre on explica d'una manera amarga la soledat, la incomprensió, la manca de solidaritat, la crueltat amb què la majoria de mitjans de comunicació es van apuntar al linxament i van donar credibilitat a les filtracions interessades i esbiaixades de la policia, de la fiscalia i de la jutgessa instructora». «I bé, ha servit de res el cas Rosell? A la vista dels fets, és evident que no, ja que el cas Joan Laporta demostra que s'han normalitzat la presumpció de culpabilitat, la caça de bruixes i la pràctica massiva del Lawfare que consisteix a instrumentalitzar la justícia com a arma política per destruir civilment un adversari, que és presentat com un enemic públic a abatre», afegeix l’entitat.
Operació Catalunya
Segons continua explicant l’ASM, l’Operació Catalunya, que va anar precedida de l'Operació Mallorca (2002-2012), «fou iniciada pel ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, el 12 de setembre de 2012, després de la Diada independentista massiva de l'11 de setembre». «Formen part de l'Operació Catalunya un conjunt de casos judicials i d'investigacions policials irregulars amb filtracions a mitjans, espionatge il·legal, fabricació de proves i d'informes falsos contra dirigents polítics, empresarials i esportius relacionats amb l'independentisme entre els quals els casos Sandro Rosell i Joan Laporta formen part d'una llista llarga d’afectats», han explicat.
«Durant el calvari de l'expresident del Barça, Sandro Rosell, i especialment durant el captiveri, la societat civil i l'independentisme organitzat vam mirar cap a una altra banda perquè pensàvem, equivocadament, que l'afer Rosell, com ara l'afer Laporta, són casos estrictament de ‘corrupció’ i no uns fets flagrants de persecució política», ha explicat l’entitat. «Tots els culers que encara es neguen a acceptar l'evidència farien bé de preguntar-se: com és possible que el Barça sigui un cas únic en tot l'estat en què els tres últims presidents (Laporta, Bartomeu i Rosell) són perseguits pel CNI, la policia, la Guàrdia Civil i la justícia colonial espanyola?», es demana l’ASM.
«I una última reflexió: per tot i hi ha de tot i cap nació és millor o pitjor que una altra, per tant, com a independentistes que som, correspon a cada poble jutjar la seva gent sense interferències estrangeres, ni imposicions colonials i molt manco per jutges, fiscals i policies forasters supremacistes que ens tracten com terra de conquesta i esclaus, a qui han de donar lliçons d'ètica i de moralitat per salvar-nos de nosaltres mateixos», conclou l’ASM, tot reivindicant els següents versos de Guillem d’Efak: «Tot quant un dia ens prengueren / contra pau i amistat, / contra honor i per la força… / Ara ens ho han de tornar. / No necessitam cappares / que ens duguin de la mà, / no som nins de mel i sucre / i ens sabem governar».