L'Associació de Constructors assenyala la «manca» de nova construcció com el principal culpable del problema d’habitatge a les Balears

«El 2007 es creaven uns 15.000 habitatges anuals i duim des del 2009 sense arribar als 4.000»

Associació de Constructors de les Balears

Associació de Constructors de les Illes Balears

|

Després de celebrar l’Assemblea General, l’Associació de Constructors de les Illes Balears ha fet públic l’informe d’activitat del 2024 i les previsions generals per al 2025 pel que fa a l’activitat del sector de la construcció.

Pel que fa a les conclusions extretes per l’Associació de Constructors sobre l’activitat durant el 2024, remarquen l’augment significatiu de la inversió total en construcció amb la recuperació de la inversió pública. «La inversió total en construcció va assolir els 2.519 milions d'euros el 2024 amb un augment del 21,5%. La privada creix un 10,6% amb 1.757 milions», han explicat, essent les Pitiüses les que més han augmentat la seva activitat.

Però, per al lobby de la construcció aquestes dades, tot i ser positives, «estan molt lluny de les xifres òptimes per a fer front a la demanda». Tal i com informen, tot i augmentar a 3.658 els habitatges projectats (un 11% més), «seguim molt lluny de la xifra òptima de 6.000 habitatges anuals per fer front a la demanda i reduir el dèficit acumulat, que vam xifrar l'any passat en 35 mil unitats. L'any 2007 es creaven uns 15.000 habitatges anuals i duim des del 2009 (14 anys) sense arribar als 4 mil».

Pel que fa a les previsions per al 2025, l’Associació de Constructors creu que la tendència de creixement continuarà aquest any, tant per la quantitat de projectes ja acceptats pendents d’executar, com també els pendents de licitar per part dels programes europeus. A més, l’Associació també especula amb l’augment dels projectes de reforma que tendran lloc en sòl rústic, gràcies a la «legalització extraordinària de construccions fora d’ordenament en sòl rústic».

En segon lloc, remarquen que enguany hi haurà dificultats per a treure al mercat «habitatge assequible», i assenyalen les causes: escasés de sòl, el preu i els costos de construcció, així com per les noves exigències energètiques. Com a «principal causa a les Balears del problema de l’habitatge» l’Associació assenyala directament la manca de sòl residencial on construir i que «l’única forma que baixin els preus es posar més oferta al mercat».

Per això, proposen que les Administracions Públiques haurien de facilitar l’obtenció de terrenys a iniciatives privades i agilitzar les tramitacions urbanes. L’Associació també relaciona la manca d’habitatge amb la manca de mà d’obra «de fora», necessària per a complir amb la demanda de professionals formats.

+ Vist