Diferents col·lectius i organitzacions de Mallorca s’han unit per donar una resposta conjunta al desnonament de les més de 200 persones que viuen a l'Antiga Presó de Palma.
Sindicat de l’Habitatge de Palma, Arran, Menys Turisme Més Vida, Organització Juvenil Socialista, s'han organitzat per cercar al
Segons les entitats, «aquest no és un fet aïllat, s'emmarca dins una profunda crisi d'habitatge, agreujada a Mallorca per la turistificació, que fa pràcticament impossible l'accés de la classe treballadora a l'habitatge i dins una onada reaccionària que criminalitza la pobresa i a les persones migrants. No són només les dues-centes persones que l'Ajuntament de Palma vol que abandonin el lloc on viuen durant aquesta setmana; són els 245 desnonaments que varen ser executats a Palma només en el segon trimestre de 2025, les persones que viuen en caravanes i el batle vol expulsar de la ciutat, o les famílies de Son Bordoy que vol desnonar per dur a terme un projecte immobiliari als terrenys on viuen».
L'antiga presó
Inaugurada durant el règim franquista, va ser clausurada fa més de 25 anys, des de llavors ha estat un edifici buit que ha arribat a acollir 400 persones simultàniament, segons informen els seus habitants. Persones sense llar, famílies que han estat desnonades i altres perfils amb escassos recursos que hi han subsistit de manera precària. Fa més d’una dècada que hi viuen persones que són treballadores que amb el sou que tenen no es poden permetre accedir a un habitatge.
El 2013 l'Ajuntament va comprar aquest edifici, després de múltiples intents per arribar a desallotjar l'espai, com el 2019 quan José Hila va afirmar que si la gent no se n’anava iniciarien un procés judicial per treure'ls. Ja en l’actual legislatura, el mes de març de 2025, l’Ajuntament va fer el primer avís de la seva intenció de desnonar aquest espai i el 28 de gener va organitzar un dispositiu policial en el qual es va entrar i es varen identificar 165 persones i es practicà una detenció.
Incendis
Els darrers dies s'han succeït una sèrie d'incendis, uns incendis que com indiquen les persones que hi viuen han estat provocats des de fora i no per la mala situació de neteja de les persones de l'interior com l'Ajuntament i alguns mitjans han intentat fer creure. Tot i això, l'Ajuntament ha utilitzat aquests incendis per fer veure que la gent no pot seguir allà i començar el procés de desnonament, un risc inexistent, ja que segons el mateix ajuntament no hi ha risc d'esfondrament, condició necessària per iniciar el procés.
Falta d'alternativa
L’Ajuntament ha començat els tràmits per fer fora la gent que viu a l’antiga presó, però no ha fet pública cap alternativa.
Els col·lectius ciutadans s’han organitzat per treballar en dues línies: per una banda, crear una xarxa de cooperació i suport a les persones que malviuen a l’antiga presó i per l’altra, denunciar l’actuació de les institucions i d’un sistema que aboca a aquestes situacions. En aquest sentit, les entitats denuncien que «l'Ajuntament de Palma, com és tendència arreu de l'Estat, augmenta els pressuposts en recursos policials, amb l'argument de la seguretat, i castiga aquells que cerquen una alternativa al món de misèria que vivim».
Per altra banda, denuncien les raons estructurals que aboquen a aquestes persones a viure en situació d'exclusió: «Un sistema que posa els interessos dels rendistes per damunt dels de la classe treballadora. I un sistema que exclou a les persones migrants, mitjançant la llei d'estrangeria i el racisme immobiliari, que les tracta com a mà d'obra barata i submisa.»