La Plataforma per la Llengua ha intervengut al ple ordinari de l'Ajuntament de Palma aquest dijous, 27 de març, per a alertar de la situació greu que viu el català a l'administració municipal i per a exigir que es revertesquin les mesures que en desprotegeixen l'ús.
En la seva intervenció, Dídac Alcalà, responsable tècnic de l'oficina de l'entitat a les Illes Balears, ha lamentat la manca de coherència del Partit Popular, que inicialment va assegurar que no faria batalla de la llengua, però que ara, «ha traspassat una línia vermella» amb l'eliminació del català com a requisit a l'administració. A més, l'entitat ha anunciat que impugnarà tot allò que estigui al seu abast.
Alcalà ha recordat que, a l'inici de la legislatura, la Plataforma per la Llengua es va reunir amb el batle, Jaime Martínez, i amb el primer tinent de batle, Javier Bonet, i que en aquella trobada el govern municipal va assegurar que la qüestió lingüística no seria objecte de polèmica. «Ens varen dir que no es modificaria el reglament lingüístic i que la llengua no seria un element de confrontació», ha assenyalat. No obstant això, ha manifestat la seva «decepció» pel fet que aquestes promeses no s'hagin complit i que, al contrari, el català hagi estat objecte d'atacs reiterats per part de l'executiu municipal.
El representant de la Plataforma per la Llengua ha denunciat que el govern de Jaime Martínez ha pres decisions que afebleixen la presència del català en l'àmbit institucional, com la supressió del requisit lingüístic en la convocatòria de places a l'Empresa Funerària Municipal (EFM), a la Societat Municipal d'Aparcaments i Projectes (SMAP) i l'EMT. Així mateix, ha recordat que els premis Ciutat de Palma han estat castellanitzats i que s'ha desmantellat el servei de dinamització lingüística. «Els del bilingüisme cordial només exigeixen saber castellà», ha exposat el responsable tècnic de l'oficina de l'entitat a les Illes Balears i ha lamentat la manca de compromís de l'executiu amb la llengua.
Polítiques contràries a l'Estatut d'autonomia i a la mateixa Constitució espanyola
L'entitat ha alertat que aquestes polítiques contravenen la Constitució espanyola, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i la Llei de Normalització Lingüística, que estableixen l'obligació de protegir i promoure la llengua catalana. També ha descrit exposat les dades d'una enquesta de l'Institut Opinòmetre que mostren que la majoria de la població, inclosos castellanoparlants i persones nascudes fora de les Illes, donen suport al requisit lingüístic per als funcionaris. Segons aquestes dades, el 75,3 % dels residents a les Illes creuen que els treballadors públics haurien de saber el català, una xifra que inclou un 72,6 % de parlants de castellà i un 63,6 % de persones nascudes a l'estranger.
A més, Alcalà ha recordat que la legislació vigent reconeix el dret dels ciutadans a ser atesos en català i ha qüestionat com es podrà garantir aquest dret si el personal de l'Ajuntament no té coneixements de la llengua. «Si el ciutadà té dret de ser atès en català i el funcionari no en sap, com es farà efectiu aquest dret?», ha plantejat, assenyalant que aquesta situació pot derivar en noves discriminacions lingüístiques a les oficines i serveis municipals.
Perpetuar des de l'administració les discriminacions que pateixen els catalanoparlants en molts altres àmbits
D'altra banda, l'entitat ha recordat que la desprotecció dels drets lingüístics no es limita a l'àmbit institucional, sinó que també es produeix en altres sectors, com el comerç o el transport. En aquest sentit, Alcalà ha citat el cas recent d'una passatgera de Ryanair penalitzada per parlar en català a l'Aeroport de Palma - Son Santjoan, un episodi que evidencia la vulnerabilitat dels catalanoparlants en el territori que els és propi.
«Quin missatge voleu transmetre a la ciutadania, senyor batle?», ha demanat Alcalà per tal d'assenyalar que aquesta decisió menysté tant els funcionaris que sí que han acreditat el català com els ciutadans que esperen poder ser atesos en la seva llengua. El representant de l'entitat ha advertit que aquesta política genera una situació discriminatòria i contrària als drets lingüístics dels ciutadans de Palma. «Amb la vostra decisió, transmeteu que no fa falta saber català per a fer feina a l'Ajuntament, que els funcionaris que han acreditat la llengua han perdut el temps i que els ciutadans catalanoparlants hauran d'esperar que l'atzar decideixi si poden ser atesos en la seva llengua o no», ha sentenciat.
Finalment, la Plataforma per la Llengua ha anunciat que, mentre pugui fer-ho, impugnarà totes les convocatòries municipals en què no es respecti el requisit de català, i ha assegurat que continuarà denunciant qualsevol vulneració dels drets lingüístics a l'administració pública. «No quedarem mans plegades mentre ens arrabassen els nostres drets», ha deixat clar Alcalà. L'entitat ha advertit que aquestes polítiques lingüístiques no quedaran impunes i que, tard o d'hora, el govern municipal haurà de rectificar davant la pressió social i legal.