Un any més, Mallorca ha estat testimoni de l’Estada Lingüística, una activitat que ja s’ha consolidat a la nostra illa. Durant dues setmanes, del 7 al 19 de setembre, trenta estudiants estrangers han visitat Mallorca per conèixer la nostra realitat de prop i per millorar el seu nivell de català. Aquest grup de joves són estudiants d’humanitats, llengües modernes i traducció que han escollit estudiar la nostra llengua a la seva universitat. Això és possible gràcies als convenis que l’Institut Ramon Llull té amb 150 universitats d’arreu del món. D’aquesta manera, la llengua catalana s’ensenya i s’aprèn a trenta països d’Europa, Amèrica i Àsia, fet que fa que el català esdevengui una llengua internacional.
Durant aquests dies els estudiants han rebut classes de català i han seguit un programa d’activitats culturals ben complet: conferències sobre llegendes de Mallorca, possessions mallorquines, Joan Miró, història de les Balears, etc. impartides per professors i especialistes com Caterina Valriu, Tomàs Vibot, Francisca Lladó i Antoni Marimon. També han participat en un taller de cuina mallorquina al mercat de l’Olivar, a un taller de glosa a Can Alcover i a un taller de podcast. A més a més, s’han fet diverses sortides i excursions: una visita a la Fundació Pilar i Joan Miró, una excursió al Castell de Capdepera i a la Colònia de Sant Pere, una visita al Gran Hotel, una ruta de llegendes per Palma i una visita a la Casa Museu Blai Bonet, on els estudiants han pogut conèixer escriptors i poetes mallorquins com Antònia Vicens, Antoni Vidal Ferrando i Pau Vadell. Fins i tot, han pogut conèixer i entrevistar na Júlia Colom, una de les noves promeses de la música en català. Així doncs, amb aquest programa tan ric i variat, els estudiants estrangers han pogut capbussar-se en la nostra llengua, cultura, literatura, història, gastronomia, folklore i paisatge.
Cal dir que el nivell de català dels estudiants és força elevat. La majoria tenen un B1 o un B2. Però n’hi ha alguns que tenen un C1 o C2, com és el cas de n’Emilio, estudiant mexicà que afirma que: «en dos anys vaig passar de no saber res a treure’m el C2 de català». Aquest fet crida l’atenció, perquè és un nivell molt elevat, tan elevat com els que s’exigeix als professors de Primària i Secundària que exerceixen a les Illes Balears. L’exemple de n’Emilio demostra que si es té la voluntat necessària i se li posa esforç, aprendre català i treure’s un certificat no és tan complicat. Encara que per a alguns professionals de les Illes, especialment en l’àmbit sanitari, sembla que els genera un trauma fer-los acreditar un B2 de català.
Aquest grup de joves de quinze nacionalitats diferents venen de països tan llunyans com Tailàndia, Lituània, el Canadà, Mèxic, Equador, els Estats Units, Xile, el Brasil, Eslovàquia, Romania, la República Txeca, Portugal, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit. Es podria pensar que, per comunicar-se entre ells, parlaven en anglès —la «llengua internacional»—, però resulta que ha estat el català l’única llengua vehicular durants aquestes setmanes. Aquest fet demostra que el català no és només la llengua dels mallorquins, catalans i valencians, sinó que traspassa fronteres i nacionalitats. Tant és així que alguns d’aquests estudiants arribaran a ser futurs traductors d’obres literàries en llengua catalana i, per tant, ambaixadors de la nostra llengua i cultura al seu país.
Un altre fet sorprenent és que, fins i tot, en alguns països d’Amèrica Llatina i d’Europa hi ha grups de conversa en català i clubs de lectura d’obres de la literatura catalana. Realment, no ens hauria de sorprendre que el català s’estudiàs i es practicàs a altres països fora del domini lingüístic. Encara que la llengua catalana no té 90 milions de parlants com l’alemany ni 480 parlants nadius com té el castellà, la nostra és una de les llengües més influents del món. Segons el Ministeri de Cultura de França, el català és la 12a llengua amb més influència. Evidentment, la nostra llengua no pot competir demogràficament amb llengües que tenen un nombre tan elevat de parlants com és el mandarí, l’espanyol o l’anglès. De les més de 6000 llengües del planeta, el català ocupa la 88a posició, quant a nombre de parlants. Però si deixam de banda els criteris demogràfics i ens centram en altres aspectes com la cultura, la literatura, l’art, la política internacional, la presència a Internet, el món de l’esport i l’ensenyament a l’estranger, és evident que la nostra llengua té un pes considerable i manté un prestigi que la fa estar al nivell del portuguès, txec, polonès o neerlandès.
Una altra dada encoratjadora pel que fa a l’estatus de la llengua és que, per primera vegada, la nota de tall del Grau de Llengua i Literatura Catalanes a la UIB ha pujat. El motiu d'això és que hi ha hagut més sol·licitants del grau que places disponibles. Aquesta no hauria de ser una notícia que sorprengués, tenint en compte que aquesta carrera és una de les que té un índex d’inserció laboral més elevat. Els graduats en Filologia Catalana són un dels treballadors més sol·licitats, especialment en l’àmbit educatiu, a més del gran ventall d’oportunitats laborals que aquests estudis ofereixen.
És cert que la llengua catalana no té un estat propi que la defensi, la protegesqui o la promogui com es mereix, però, malgrat tot, cal dir que és una de les llengües minoritzades amb més recursos per resistir i sobreviure a la globalització i la progressiva homogeneïtzació lingüística i cultural. Encara que la situació sociolingüística del català és preocupant, ja que hi ha un gran retrocés en l’ús social de la llengua a tot el domini lingüístic, la projecció del català a l’exterior és una eina molt favorable que pot atreure nous parlants i amants de la nostra llengua i cultura. Els estudiants de l’Estada Lingüística en són un exemple.