Per què diem «tan cansat» però «tant de cansament?»

Quantes vegades, davant de l’expressió Feia tant (de) fred que no es podia sortir al carrer, ens hem aturat a pensar si realment tocava dir tan o tant? La diferència pot semblar mínima i, de fet, la confusió entre tan i tant és molt habitual; ara bé, no són paraules intercanviables.

La clau és senzilla: tan és un adverbi i acompanya adjectius, adverbis o locucions adverbials. Per això direm que, com que feia tan bon temps, vam decidir anar d’excursió al puig de Galatzó i, malgrat que el nostre company caminava tan de pressa i vam arribar tan cansats que no ens podíem moure, ens ho vam passar tan bé que ens agradaria repetir-ho ben aviat. Quan volem intensificar una qualitat o una manera de fer, doncs, el que hem d’emprar és tan.

D’altra banda, tant pot especificar un nom o bé funcionar com a pronom, i per això té flexió de gènere i nombre: tant, tanta, tants, tantes. Així, diem que, quan vam anar a Chicago, vam passar tant (de) fred al carrer i tanta calor dins dels edificis que ens vam refredar, o que, encara que no ens costa de creure, mai no tenim tants problemes com ens pensem. En aquests casos no remarquem la intensitat d’un adjectiu, sinó de quantitat.

Un altre cas en què podem distingir clarament els dos mots el podem trobar quan comentem el que fem al transport públic. Imaginem-nos que pugem al tren i que hi ha tanta gent que no s’hi cap. L’adjectiu tanta concorda amb el nom gent, i la frase té sentit perquè parlem de quantitat. En canvi, si volem parlar de com anava, direm que anava tan ple que no hi hem pogut pujar. Aquí tan acompanya un adjectiu i en ressalta la qualitat.

La cosa, però, no s’acaba aquí. Tant també pot funcionar com a adverbi, sobretot quan fa referència a la intensitat d’una acció. Quan diem a algú que no cridi tant, l’ús de tant és perfectament adequat: tan no pot acompanyar un verb, però tant, sí.

Un altre punt interessant és quan les dues formes es troben en construccions comparatives. En el cas de tant…com, normalment fem servir tant. D’aquesta manera podem dir que un esdeveniment ha estat un èxit tant a escala local com internacional. Ara bé, si la comparació té un valor de grau i no de distribució, hem de fer servir tan. Així, direm que el tren d’avui anava tan ple com el d’ahir i que, per això, el viatge cap a la feina ha anat tan malament com sempre.

En resum, si dubtem entre tan i tant, l’únic que hem de fer és fixar-nos en el que hi ha darrere: si és un adjectiu o un adverbi, farem servir tan; si és un nom, caldrà recórrer a tant, i, si no hi ha res i el que fem és expressar la intensitat d’un acció (és a dir, acompanyar un verb), també utilitzarem tant. No és tan difícil, doncs, aprendre a distingir aquestes dues paraules, malgrat que hi ha tants fenòmens lingüístics que ens poden fer confondre que no sempre és fàcil recordar-los tots. Per això, si aquest encara us genera dubtes, o n’hi ha algun altre que voleu que tractem en aquests articles, ens podeu escriure a galmic@uib.cat i us respondrem tan aviat com puguem.

Elga Cremades (UIB, GALMIC)