L'organització 'Fem-ho en Català' ha comunicat que està a punt d’aconseguir que el Consell Insular de Menorca deixi de salar a les xarxes socials que depenen de Joan Pons Torres, conseller d’Educació, Cultura, Joventut i Esports. Si bé els comptes oficials del Consell empraven un llenguatge adequat pel seu context, els comptes de l’Agenda Cultural de Menorca, Menorca Illa de l’Esport i Menorca Illa Jove empren (o empraven) l’article salat i lèxic no normatiu.
Després de més d’un any de recorregut, també judicial, ara fa cinc mesos que esperen que el Consell resolgui un recurs d’alçada contra la resolució denegatòria del conseller. El Consell Executiu no ha resolt el recurs per un motiu: tres informes dels assessors jurídics i lingüístics els donen la raó. El Consell està obligat a emprar un model lingüístic formal i adequat al subestàndard balear. «L’article salat, propi de la parla oral i espontània a la nostra illa no té lloc en la comunicació oficial de la principal institució insular», han assenyalat.
Ara s'han adreçat a la Sindicatura de Greuges per a demanar que intercedeixi en aquest afer: «Sabem que ja s’ha dirigit al conseller per tal que resolguin el recurs i, a més a més, que resolgui en el sentit exacte del parer dels informes tècnics».
Aquest periple va començar el 9 de juliol de 2024 amb una petició en què es demanava el cessament de l’ús de l’article salat a l’Agenda Cultural de Menorca. Aquella petició ja es va fer amb el suport d’un informe intern del Servei d’Assessorament Lingüístic com un del president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. La petició va ser presentada a títol personal d’un dels seus integrants pel simple fet que encara no s'havien pogut constituir legalment. El Consell va eludir la seva obligació legal de respondre la petició i davant el silenci administratiu es va interposar una demanda al jutjat contenciós administratiu de Palma pel procediment especial de protecció de drets fonamentals. La Fiscalia donava suport a la demanda. Malgrat tot, el Consell va donar resposta a la petició amb el judici ja començat, motiu pel qual va decaure el quid de la demanda. Tanmateix, baldament era desestimatòria, s’aconseguia el que es volia: la resposta escrita del Consell.
La Resolució n. 26 del conseller executiu d’Educació, Cultura, Joventut i Esports, de dia 26 de març de 2025, desestimava la petició basant-se en la sentència del TSJIB n. 313/2017. Aquella sentència resolia un conflicte entre el Consell de Formentera i el FOGAIBA, perquè aquest darrer havia emprat vocabulari propi del mallorquí en un llistat de productes que anava a subvencionar. El TSJIB va donar la raó al FOGAIBA perquè com a ens dedicat a l’agricultura no té competència en normalització lingüística i perquè la subvenció res no tenia a veure amb polítiques lingüístiques.
«Nosaltres vam considerar que aquesta sentència no era aplicable en el cas de l’article salat a les xarxes del Consell Insular. Per tant, el 4 de maig de 2025 vam interposar un recurs d’alçada al Consell Executiu contra la resolució de Pons Torres», apunten. Els motius per a la interposició del recurs eren tres:
1) La incorrecta interpretació de la STSJIB 313/2017.
2) L’existència d’instruccions internes del Consell que regulen explícitament el model lingüístic de les xarxes socials.
3) L’existència d’un contracte menor per a la gestió de les xarxes de l’Agenda Cultural amb un plec de condicions que imposava la correcció lingüística de les publicacions.
El passat 4 d’agost varen passar els tres mesos de termini per a la resolució del recurs i començà a operar el silenci administratiu negatiu. Pocs dies després, 'Fem-ho en Català' va demanar un certificat de silenci i, a més a més, que els donassin còpia de tota la documentació que obràs a l’expedient. Hi constaven dos informes emesos expressament per al recurs. I ambdós eren demolidors. L’informe jurídic els donava la raó: ni la sentència 313/2017 era aplicable i les instruccions internes del Consell havien de ser tengudes en compte. El report lingüístic, per altra banda, reforçava els arguments que ja havia expressat un any abans. «Ni les obres normatives de la nostra llengua ni els manuals d’estil permeten l’ús de l’article salat en contexts formals. Un Consell Insular que es vanta de treballar segons criteris tècnics i no polítics hauria de fer cas també al que diuen els seus treballadors en matèria de llengua», remarquen.
Ara estan a l’espera que es resolgui (fora de termini) el recurs d’alçada i han volgut agrair el suport que reben per part de la Sindicatura de Greuges, que ha assumit plenament les demandes.
«Volem deixar clar que des de Fem-ho en Català no tenim res en contra de l’article salat. És part del nostre patrimoni lingüístic i és una marca d’identitat en la nostra parla oral. Això no obstant, històricament, l’oralitat i els contexts informals han sigut els espais que li corresponen. Les passes que ha anat duent a terme el Consell Insular i, en especial, Joan Pons Torres amb el vistiplau d’Adolfo Vilafranca, no tenen com a objecte dignificar el menorquí, sinó arraconar qualsevol manifestació de catalanitat de la nostra llengua. Formam part d’una comunitat lingüística de deu milions de parlants i és evident que l’estat de salut del català no és bo», han conclòs.
![[VÍDEO] Elena de Borbón, amb un sou de 300.000 euros, demana solidaritat: «Que la gent ajudi amb el que pugui»](https://uh.gsstatic.es/images/placeholder-preview.webp)