Segur que, en llegir notícies de sanitat, educació o tecnologia, us heu topat amb usos diferents: alguns mitjans opten per CAPs i d’altres escriuen simplement els CAP, però, en canvi, gairebé tothom manté les TIC sense afegir-hi res més. Potser això us ha fet dubtar sobre quan toca posar una -s al final d’una sigla o si, de fet, s’hi pot posar. La qüestió pot semblar complexa, però no ho és: simplement ens hem de fixar en el que representen aquestes sigles.
El primer que cal fer és, doncs, recordar que les sigles no funcionen de manera autònoma. Sempre provenen d’un sintagma nominal i, per tant, n’hereten el gènere i el nombre. El centre d’atenció primària genera el CAP, que és masculí i singular; una organització no governamental esdevé una ONG, femenina i singular; i els Estats Units d’Amèrica donen lloc als EUA, masculí plural. El comportament de la sigla, doncs, està condicionat pel sintagma original. I aquí sorgeix la pregunta pràctica: què passa quan volem parlar de diversos CAP o de diverses ONG? És normatiu escriure CAPs i ONGs?
Durant molts anys, la resposta havia estat que no. Fins que la GIEC (2016) va fixar criteri, la instrucció general era que les sigles no feien plural i que la flexió es resolia amb l’article. Això significava escriure els CAP, les ONG, els PDF i així successivament. El raonament era que, si la sigla és una combinació d’inicials, i no representaven exactament el que es deia, la forma gràfica no s’havia d’alterar. Ara bé, amb el temps, s’ha vist que moltes sigles funcionen com a noms comuns i que, per tant, segueixen les mateixes regles que qualsevol nom comú a l’hora de formar el plural. Per exemple, quan pronunciem ovni o radar com qualsevol altre mot, ens sembla natural dir ovnis i radars. Aquest mateix mecanisme s’ha anat estenent a les sigles en majúscules: d’aquí que, actualment, la normativa consideri admissibles formes com CAPs o ONGs.
Això no vol dir, però, que puguem afegir la -s a qualsevol sigla. N’hi ha que, per la seva naturalesa, no poden pluralitzar-se. Si designen una entitat única, com l’OMS (Organització Mundial de la Salut) o l’ONU (Organització de les Nacions Unides), no hi pot haver plural simplement perquè tampoc en té el sintagma d’origen. Igualment, quan la sigla prové d’un sintagma que ja és en plural, com els EUA (Estats Units d’Amèrica), les PAU (proves d’accés a la universitat) o les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació), no s’hi afegeix res: el plural ja el tenim incorporat, d’alguna manera. Formes com *EUAs o *TICs, doncs, són errònies: no hi ha cap singular que calgui pluralitzar.
L’element decisiu, per tant, és què representa la sigla, és a dir, quin sintagma l’origina i quin comportament gramatical té aquest sintagma. Per això, PDFs és totalment admissible: en l’ús real, PDF s’ha lexicalitzat com un nom comú, i el plural es comporta com el de qualsevol mot acabat amb consonant. En canvi, *IBIs o *IVAs no tenen sentit, perquè l’IBI i l’IVA són impostos concrets i singulars. Tampoc té sentit *EAUs, perquè els Emirats Àrabs Units ja són un plural d’origen.
En la pràctica, doncs, la recomanació és simple: si el sintagma original és singular i la sigla es fa servir com un nom comú, la -s és adequada (i cada vegada més habitual), encara que no sigui obligatòria. En canvi, si el sintagma és plural o fa referència a una entitat única, la sigla no s’ha de modificar. De tota manera, si encara teniu dubtes sobre aquest punt o sobre qualsevol altre aspecte de la llengua, ens podeu escriure a galmic@uib.cat i mirarem de respondre-us tan aviat com puguem.
