L'entitat Fem-ho en Català rebutja el nou Reglament d’usos lingüístics (RUL) del Consell Insular de Menorca: «La llengua catalana no pot ser moneda de canvi als pactes pressupostaris. Menys encara si és per a retallar-ne el seu ús».
El RUL vigent ha anat funcionant amb total normalitat, complint —sobre el paper— dues funcions bàsiques. Per una banda, el foment de la llengua catalana com a pròpia de les Illes Balears i d’acord amb el deure estatutari de normalitzar-la. I, per altra, definir clarament el dret de tria lingüística dels ciutadans.
No obstant això, assenyalen que «el Consell dirà que es pretén defensar que tothom pugui ser atès en la llengua que vulgui. Però, d’acord amb el RUL vigent qualsevol persona pot esser atesa en castellà sense cap tipus de problema. S’estan inventant un problema inexistent a canvi d’unes poques monedes, de plata? Modificar un reglament sobre una necessitat interessadament inventada és un acte injustificat, arbitrari i, probablement, il·legal».
L'entitat assenyala que la proposta del nou Reglament «suposa fer diverses passes endarrere en la política lingüística de la principal institució insular. Estam davant d’una proposta nítidament desnormalitzadora. En molts dels articles, l’ús del català passa a esser completament opcional o, en el millor dels casos, lligat a l’ús bilingüe amb el castellà. Açò és un atac frontal i inacceptable contra l’oficialitat i prestigi de la nostra llengua».
Fem-ho en català assenyala que «cal tenir en compte que qualsevol manifestació feta en català té plens efectes jurídics. La retolació únicament en català, per exemple, és necessària per a crear un paisatge lingüístic en què els ciutadans vegin que la seva llengua és vàlida i útil. Els usos bilingües, per contra, han d’esser excepcionals i justificats (com informar sobre una crisi sanitària com la covid). Aquesta excepcionalitat no pot ser un subterfugi per a desfer-se de l’obligació d’emprar de forma normal la nostra llengua, tal com ha indicat repetidament l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics de les Illes Balears. Amb el nou RUL intuim que s’acolliran a aquesta excepció i la convertiran en norma. El català, amb aquest nou RUL, esdevindrà simbòlic».
El nou RUL inclou diverses mencions al menorquí i a l’obligació d’emprar les seves formes lingüístiques. «Dubtam de l’eficàcia jurídica i pràctica d’aquesta inclusió, atès que, com deia el ciutadellenc Josep Salord i Farnés, «una paraula o construcció emprada només a Menorca, pel sol fet d’esser menorquina ja és catalana, perquè és un element integrant de la llengua». Del que no dubtam és de la intencionalitat ideològica d’aquestes inclusions. Com ja hem dit en altres ocasions, pretenen deslligar-nos de la comunitat lingüística a què pertanyem, folkloritzar la llengua, reduir-la a un caràcter local i insignificant i, en especial, negar la seva catalanitat i la seva continuïtat», remarquen.
Finalment, apunten que el nou RUL atorga tot el poder al conseller d’Educació, Cultura, Joventut i Esports per a la supervisió i aplicació del reglament. Fins ara depenia d’un òrgan col·legiat on totes les forces polítiques hi tenien representació, amb l’assessorament del Servei Lingüístic del propi Consell. «Açò provocarà un vertadera obscuritat en la presa de decisions en relació a les polítiques lingüístiques, complicant enormement la supervisió i participació política», remarquen.
«Fent una primera lectura de l’esborrany del nou RUL hem pogut detectar que xoca amb diversos preceptes legals de rang superior», asseguren. Des de Fem-ho en Català presentaran les al·legacions oportunes quan s’obri el termini corresponent. Així mateix, estudiaran totes les altres opcions «que estiguin en les nostres mans, sense renunciar a possibles accions judicials».
