Els empresaris aposten pel català

Aquest dimarts es va celebrar la ‘1a Jornada pel català a l’empresa. El català és negoci: identifiquem casos d’èxit’, organitzada per la Fundació Vincle. Va tenir lloc a l’auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona. La jornada va estar conduïda per Mar Forcada, secretària de la Fundació Vincle.

Des de la fundació es va apostar per dur a terme una jornada perquè s’ha detectat la necessitat que hi hagin punts de trobada i de reflexió entre empresaris, representants de l’administració i responsables d’entitats i fundacions que treballen perquè l’ús del català a l’empresa sigui una normalitat.

Xavier Albertí, vice-president de la Fundació Vincle: «a l’empresa cal l’obligatorietat del coneixement i ús del català»

En el seu discurs de benvinguda, Albertí va advertir que la jornada «vol ser la primera d’una cita anual per tractar el tema específic que ens mou: conjugar el món econòmic amb la llengua i el sentir del país» i, concretament, «fomentar l’ús de la llengua en el món de l’empresa, des del propi àmbit».

Va deixar clar que el català és negoci perquè suma tant en l’àmbit professional com en el comercial i va proposar un seguit d’accions per dur a terme en l’àmbit empresarial: militància lingüística (els empresaris tenen una avantatge, i és que tenen poder de decisió), inversió massiva en la catalanització (tasca dirigida a l’Administració pública), definició d’un model de país que no passi pel creixement desbocat, l’obligatorietat del coneixement i ús del català i la seducció (convèncer del positivisme del català).

Albertí va dir que «és un goig comptar per fi amb una conselleria que curiosament s’ha creat en un govern no nacionalista català, per la qual cosa afavoreix un caràcter més transversal i ‘apolititzat’ de la llengua». I va demanar «que pugui comptar amb un pressupost i una infraestructura mínimament equiparable a qualsevol altra».

Pel que fa a l’obligatorietat del català, Albertí va precisar que cal legislar a favor del català i fer complir les normatives com el Codi del consum, i que no parlem en cap cas d’una imposició intransigent i sobtada si no d’una tasca progressiva acompanyada d’ajudes».

Finalment, el vice-president de Vincle va animar als assistents que contribueixin a l’entitat amb una adhesió econòmica, subscrivint-se al butlletí o bé duent a terme Plans lingüístics d’empresa.

Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística: «la no atenció en català genera desconfiança»

El conseller Vila va intervenir a la jornada elogiant un programa «que fa goig» i ressaltant «les potencialitats de la llengua des d’una mirada pragmàtica». Va afirmar que «l’empresa és central per garantir la cohesió social» i que en la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) surt la preocupació per la preservació de la identitat i la seva relació natural amb la llengua.

Vila va deixar clar que «la no atenció en català genera desconfiança» entre aquelles empreses que actuen d’aquesta manera. Va afirmar que «l’empresa ha tingut i té un paper clau d’integració lingüística» i que l’aprenentatge del català és un indici de la voluntat d’integrar-se al país.

El conseller va animar els empresaris del fet que «hem de transmetre als treballadors els beneficis que generen l’aprenentatge de la llengua» i va alertar que Catalunya es troba en una cruïlla i disjuntiva de la història: entre triar per una societat cohesionada o descohesionada. També va assegurar que «el català ha de guanyar prestigi: guanyar valor simbòlic i instrumental».

Finalment, va destacar que «l’empresa és la principal institució d’integració de les persones adultes», i va demanar esforç i compromís perquè «el futur de la llengua no està escrit i el construïm entre tots».

Aportacions de Josep Maria Canyelles sobre la Responsabilitat Social Corporativa i de Ferran Suay sobre què més pot fer l’empresa pel català

A continuació, durant la jornada varen tenir lloc dues lliçons magistrals més aviat breus relacionades amb el món de l’empresa i la llengua. D’una banda, Josep Maria Canyelles, director de Respon.cat, va dissertar sobre «La llengua com a part de la RSC de l’empresa».

Canyelles va afirmar que «hem d’incorporar la llengua com una pedra angular en el camí d’aquesta Responsabilitat Social Corporativa de l’empresa», i es va lamentar que «la llengua encara és fora del perímetre de la responsabilitat social».

Després de detallar els graus de responsabilitat que té l’empresa (primari, secundari i terciari), va alertar que «encara no s’ha sistematitzat la relació de l’empresa i la comunitat» i que, per exemple, amb l’Agenda 2030 no es va estirar el fil de la llengua. Canyelles va cloure demanant que «no s’ha de pensar en el curt termini sinó en un sentit de llegat».

D’altra banda, Ferran Suay, professor de Neurociència de la Universitat de València, va preguntar-se si «Poden parlar més en català les empreses?». Suay va afirmar que els darrers lustres s’han fet moltes coses bones per la llengua, però en canvi s’ha abandonat el treball dels usos lingüístics interpersonals. Va dir que «si deixem que la llengua depengui dels usos espontanis, el sistema sempre convergirà cap al castellà, encara que tinguem majoria de catalanoparlants, que no és el cas». I que per això cal un pla d’acció.

Suay està convençut que si les empreses realitzen Plans lingüístics, hi ha molt de marge perquè el català millori. Aquests plans haurien d’abordar tant aspectes formals com protocols lingüístics i els usos interpersonals. Finalment, va dir que els reptes a superar són bàsicament tres: la inèrcia (continuar amb la invisibilització del català), la por (la por d’imposar el català) i la inconsistència (la manca de coherència entre el dir i el fer).

El debat: Josep Mateu, «el català el veiem com un mitjà de negoci»; Jaume Roures: «si Fernando Alonso entén i parla el català és perquè de petit mirava els dibuixos animats a TV3»

Josep Lluís Segú, empresari i patró de la Fundació Vincle, va moderar el debat «El potencial que té el català per fer negoci empresarial», que va comptar amb la presència de Josep Mateu, president del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), i de Jaume Roures, president d’Abacus Futur.

Roures va començar precisant que la principal responsabilitat és de l’Administració, i que els mitjans de comunicació són claus pel català (abans el Club Super 3 i ara l’SX3). Va explicar l’anècdota que el pilot Fernando Alonso entén i parla el català perquè de petit passava llargues estades a Catalunya i mirava els dibuixos animats que feien per TV3. Per això va remarcar que cal un imaginari col·lectiu en català. Va apuntar que el món audiovisual és importantíssim, i alhora va donar una xifra positiva provinent del Gremi d’Editors: les vendes en català continuen pujant des de fa uns anys i l’increment del 2024 ha estat d’un 4%. En aquest sentit, el 75% dels joves que tenen entre 14 i 24 anys llegeixen en català. Roures va comentar que quan treballava a Mediapro les comunicacions es feien en tres llengües –català, castellà i anglès– i que s’enviaven arreu del món així.

Per la seva banda, Josep Mateu va ressaltar el fet que els empresaris són caps i, per tant, forjadors de persones, per la qual cosa tenen una responsabilitat amb la llengua. Va explicar que els anys 70 el RACC era un grup castellà i que el gran salt el va fer entre 1985 i 1990, quan la seva política lingüística d’empresa s’encamina que el català sigui la llengua principal. Per Mateu, «es va fer per motius pràctics perquè el català es va veure com un mitjà per fer negoci». Mateu va confessar que avui dia la gestió lingüística és molt més complexa i que «ens costa trobar proveïdors que t’abasteixin en català», ja que sovint no faciliten les eines en català. Va afirmar que actualment el 70% dels clients del RACC volen rebre la informació en català i que «en el tema del català a l’empresa has de mantenir la tensió contínuament perquè sinó perds pistonada».

Tant Roures com Mateu varen deixar clar que la qualitat del servei i dels productes que ofereixes és un factor molt important.