Plataforma per la Llengua i Acció Cultural de Menorca han fet públiques aquest dissabte dematí les al·legacions que cerquen aturar la reforma exprés del Reglament d'usos lingüístics que pretén tirar endavant el Consell Insular de Menorca. La modificació de 18 dels 27 articles d'aquest reglament significaria «la imposició del bilingüisme i el menysteniment del català en l'administració menorquina». Aquests canvis, segons les entitats, «produirien que s'introdueixi el castellà a gairebé tots els àmbits, es relegui el català a un paper secundari i es fragmenti la unitat de la llengua, fet que suposaria un retrocés greu dels drets lingüístics dels catalanoparlants a l'illa».
Les al·legacions, que també pot presentar la ciutadania a través d'un tràmit senzill, són una eina clau per aconseguir que el Reglament d'usos lingüístics no es modifiqui. «Com més al·legacions es presentin, més força tindrem la societat civil per protegir el català com a llengua pròpia de Menorca en tots els àmbits administratius», han dit les entitats.
Per a tenir el màxim de força possible, les dues entitats faciliten un model d'al·legacions perquè tothom que vulgui el pugui omplir i presentar davant del Consell de Menorca. La presentació es pot fer digitalment i presencialment. Al següent enllaç, podeu consultar la manera de descarregar el document d'al·legacions que han presentat les entitats i que es pot utilitzar directament. També es pot fer servir com a model per a redactar noves al·legacions, fent les aportacions que cadascú consideri oportunes. «Com més varietat d'arguments, més força», han dit les entitats. El termini per a presentar-les acaba el dijous 5 de febrer.
Una amenaça al català
Les al·legacions presentades per les dues entitats es basen en quatre eixos argumentals: la modificació del reglament vulnera la norma estatal i autonòmica vigent; ha incomplert el procediment legal establert; s'hi denomina incorrectament la llengua pròpia; i s'hi vulneren drets i la normativa internacional.
Plataforma per la Llengua i Acció Cultural de Menorca consideren que la modificació del reglament «vulnera el marc legal vigent», atès que tant la Constitució espanyola, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, la Llei de normalització lingüística, la normativa autonòmica sobre ús de les llengües oficials i la legislació reguladora dels consells insulars «estableixen un mandat inequívoc de protecció, foment, normalització del català com a llengua pròpia de les Illes Balears. No obstant això, el Reglament omet mesures necessàries per a garantir aquest mandat i contradiu de manera directa o implícita la normativa vigent».
A més, a les al·legacions presentades s'explica que la modificació d'aquest reglament hauria requerit un dictamen previ del Consell Consultiu de les Illes Balears, ja que el reglament d'usos lingüístics presenta una rellevància jurídica i institucional notòria, incideix de manera directa en les relacions entre l'Administració i la ciutadania i condiciona l'exercici efectiu del dret d'opció lingüística. A més, també hi hauria hagut d'intervenir el Consell Social de la Llengua Catalana que és «l'òrgan específicament creat per assessorar i canalitzar la participació de la societat civil en la definició de la política lingüística de les Illes Balears».
A les irregularitats esmentades s'ha d'afegir que en el nou reglament s'utilitza el terme «menorquí» per referir-se a la llengua catalana, fent cas omís a totes les normes de les Illes Balears -tant en l'àmbit autonòmic com local- que fan referència de manera exclusiva a la llengua pròpia amb els termes «llengua catalana» o «català».
Per acabar, ambdues entitats al·leguen que la modificació del reglament també incompleix la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM). En aquest sentit, cal tenir present que el Reglament d'usos lingüístics del Consell Insular de Menorca no respecta els drets lingüístics de les persones catalanoparlants com a membres d'una minoria lingüística.
Amb tot això, Plataforma per la Llengua i Acció Cultural de Menorca demanen la nul·litat del Reglament d'usos lingüístics. «Aquesta modificació suposa una amenaça al català com a llengua pròpia de Menorca, introdueix canvis que afebleixen la seva protecció i prioritzen l'ús del castellà en diversos àmbits administratius», han sentenciat.