La Conversa és la nova edició en llengua catalana de The Conversation, que connecta directament la recerca universitària amb el debat públic arreu del món. Amb aquest llançament, el català s’incorpora plenament a un ecosistema global de divulgació científica d’alt impacte social.
La Universitat de les Illes Balears (UIB), a través de la Xarxa Vives, participa en aquesta iniciativa que s'ha estrenat el 10 de febrer amb dos articles publicats per investigadores de la UIB:
- «És necessària una mirada de gènere als entrenaments esportius?», publicat per Natalia Romero Franco i Elisa Bosch Donate, del Departament d'Infermeria i Fisioterapia.
- «Per què a na Natàlia li agrada més Metallica que ‘Ton pare no té nas’», publicat per Ruth Pons Moll, doctoranda en Neurociències de la UIB.
Podeu llegir tots els articles publicats pel personal investigador de la UIB a l'espai de la universitat a The Conversation.
The Conversation
The Conversation és un projecte periodístic sense ànim de lucre, nascut a Austràlia, que publica articles escrits per investigadors i editats per periodistes especialitzats. El seu objectiu és acostar el coneixement acadèmic a la ciutadania mitjançant textos clars, accessibles i basats en dades científiques. Tots els continguts es distribueixen sota llicència Creative Commons, fet que en permet la republicació gratuïta en mitjans de comunicació d’arreu del món i n’amplifica notablement l’abast.
La dimensió i l’impacte internacional de The Conversation són indiscutibles: la plataforma acumula mensualment milers de lectures arreu del món i s’ha consolidat com un referent global de divulgació científica gràcies a una xarxa d’edicions internacionals i a la col·laboració directa del personal investigador. Aquest abast mundial demostra que la ciència explicada amb rigor i claredat pot connectar amb un públic ampli i divers, més enllà de fronteres i llengües.
Amb aquest llançament, el català s’incorpora a una xarxa global de prestigi que suma milers de lectures mensuals arreu del món i que connecta directament la recerca universitària amb la ciutadania a través del periodisme especialitzat.
En aquest context, La Conversa neix amb la voluntat de posar en valor la recerca feta en català, facilitar-ne la transferència social i posar-la en connexió amb els grans reptes científics, socials, culturals i econòmics del nostre temps. La iniciativa permet que el coneixement generat a les universitats i centres de recerca transcendeixi l’àmbit estrictament acadèmic i contribueixi a una societat més informada, crítica i compromesa amb el pensament científic.
Per a la comunitat investigadora, publicar a La Conversa representa també una oportunitat de projecció i reconeixement. Les contribucions apareixen signades, vinculades a les institucions d’origen i integrades en una plataforma internacional àmpliament reconeguda, fet que reforça el valor dels articles com a mèrits en la transferència de coneixement i en impacte social, cada vegada més rellevants en l’avaluació de la carrera acadèmica.
La Conversa publicarà setmanalment articles originals en llengua catalana elaborats per investigadors dels Països Catalans, així com traduccions seleccionades d’articles d’altres edicions internacionals de The Conversation. Aquesta combinació permet oferir una mirada local amb perspectiva global i, alhora, projectar el pensament produït en català cap a una audiència internacional, ja que els continguts poden circular i ser difosos en altres edicions de la plataforma.
Amb aquest llançament, La Conversa es consolida com un nou espai de referència per a la divulgació de la recerca en català, connectat amb una audiència global i orientat a reforçar la presència del coneixement acadèmic en el debat públic contemporani.
L’edició en català està impulsada per la Xarxa Vives d’Universitats. El projecte compta també amb el suport de l’Institut Ramon Llull, l’Institut Ramon Muntaner i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), així com amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, en una aliança institucional orientada a la transferència social del coneixement, la normalització del català en l’àmbit científic i la projecció internacional.