La Plataforma per la Llengua alerta que els resultats dels darrers anuaris de la Joventut i de l'Educació de 2025 assenyalen que l'ús social entre el jovent de les Illes Balears continua essent «limitat i desigual» segons els contextos, els perfils socials i les situacions comunicatives.
L'ús social retrocedeix de forma preocupant malgrat que augmenta el coneixement de la llengua. Aquestes són algunes conclusions que s'extreuen dels resultats publicats recentment als estudis de l'Anuari de l'Educació de les Illes Balears 2025 i de l'Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2025. Davant d'aquesta realitat, la Plataforma per la Llengua reclama mesures d'urgències a les administracions públiques del territori. D'una banda, l'Anuari de la Joventut aporta dades sobre la situació de la llengua amb l'informe Del plurilingüisme desigual al predomini social del castellà: llengua i joventut a les Illes Balears a càrrec d'Elga Cremades. De l'altra, l'Anuari de l'Educació inclou l'estudi Actituds, ideologies i usos lingüístics al sistema educatiu. Balanç i perspectives, d'Eloi Bellés Boeta, del qual se n'extreuen algunes conclusions sobre la situació del català a les escoles de les Illes Balears. Ambdós són professors del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB.
Una societat plurilingüe amb predomini del castellà
L'entitat assenyala que, d'acord amb l'estudi de l'Anuari de la Joventut, el context sociolingüístic dels joves es caracteritza per un plurilingüisme creixent associat als canvis demogràfics, però aquesta diversitat no reforça el català com a llengua d'interacció habitual. Al contrari, es consolida una dinàmica en què el castellà esdevé la llengua de relació principal entre joves, especialment en entorns socials mixtos.
Entre els joves amb llengua inicial diferent del català o del castellà, només un 0,9 % tria el català quan canvia de llengua, mentre que un 72,7 % opta pel castellà, cosa que evidencia una integració lingüística desigual.
D'acord amb l'estudi, aquesta realitat actual respon a un model de plurilingüisme asimètric, en què conviuen diverses llengües però amb una jerarquia funcional clara que situa el castellà com a llengua dominant en els usos interpersonals.
Manco joves amb el català com a llengua inicial
Les dades indiquen també una reducció del percentatge de joves que tenen el català com a llengua inicial (L1), paral·lela a l'augment de llengües inicials diverses derivat de les transformacions demogràfiques. Aquest canvi incideix en els patrons d'ús i en la probabilitat que el català sigui triat espontàniament en les relacions quotidianes.
Entre els factors que expliquen aquesta situació, els investigadors assenyalen actituds lingüístiques poc favorables, la percepció del català com a llengua poc necessària socialment, dificultats d'interacció amb catalanoparlants habituals i l'associació de la llengua amb obligacions administratives més que amb oportunitats socials.
L'escola: espai clau però amb resultats desiguals
L'Anuari de l'Educació destaca que el sistema educatiu ha estat determinant per a garantir el coneixement generalitzat del català entre les noves generacions. Això no obstant, també detecta que aquest coneixement no sempre es tradueix en un ús espontani fora de l'aula, especialment en contextos socials informals.
Els estudis mostren una paradoxa rellevant: molts de joves expressen actituds positives envers el català i el valoren com a llengua pròpia, però en la pràctica quotidiana utilitzen sovint altres llengües.
A més, s'observa que hi ha més joves capaços de parlar en català amb fluïdesa que no catalanoparlants inicials, fet que indica la importància dels parlants que han après la llengua posteriorment i que poden esdevenir un col·lectiu determinant per al futur de la llengua.
Factors socials que condicionen l'ús de la llengua
Ambdós anuaris coincideixen a assenyalar que les tries lingüístiques juvenils depenen en gran mesura de variables contextuals i socials. Entre els elements més influents, destaquen la composició lingüística dels entorns socials, la percepció identitària associada al català, la legitimitat percebuda pels parlants no inicials i la pressió d'adaptació lingüística en converses mixtes.
En aquest sentit, els estudis apunten que el valor simbòlic identitari del català pot limitar-ne l'ús espontani entre persones que no el tenen com a llengua familiar, perquè el perceben com una llengua vinculada a un grup concret.
Dades estadístiques
L'enquesta de l'Anuari de la Joventut mostra que la llengua inicial dels joves només és un 20 % en català i un 9 % català + castellà. La majoria de converses, per tant, es comencen en castellà (47 %), altres llengües (23 %) o NS/NC (1 %).
Segons el naixement, la llengua inicial dels nascuts a les Illes Balears està molt igualada: el 44,6 % en català i el 43,6 % en castellà. En canvi, els joves nascuts a altres zones de l'estat comencen les converses sobretot en castellà (74,2 %) i molt poques en català (9,4 %). Pel que fa als estrangers, només un 2,4 % comença en català, en front del 45,3 %, que ho fa en castellà.
Pel que fa al territori, el català com a L1 se situa en un 37,7 % a Menorca i un 26,5 % a la Part Forana de Mallorca. A Palma i a Eivissa predomina el castellà, amb un 57,2 % i un 48,6 % dels enquestats, respectivament.
Diagnosi global dels anuaris
La Plataforma per la Llengua treu una conclusió clara: les Illes Balears disposen d'una generació jove amb competència lingüística en català, però la llengua encara no s'ha consolidat plenament com a vehicle principal de socialització juvenil. «El repte ja no és tant el coneixement com l'ús efectiu en els espais quotidians de relació», remarquen.
Les conclusions dels informes coincideixen a remarcar que qualsevol estratègia de foment de l'ús del català ha de basar-se en una diagnosi empírica rigorosa, un seguiment continuat i l'avaluació d'impacte. Els autors assenyalen que la combinació d'accions institucionals i iniciatives socials és imprescindible per revertir les dinàmiques detectades i consolidar l'ús del català com a llengua habitual entre els joves.
Reclamen mesures urgents i sostingudes
Atesa la situació actual alarmant, la Plataforma per la Llengua reclama mesures urgents a les institucions per a garantir l'ús social del català. «Les dades dels anuaris dels anuaris del 2025 evidencien que el coneixement del català entre els joves és alt, però l'ús real continua essent baix i condicionat per factors socials i demogràfics, fet que demostra que les polítiques actuals no són suficients per assegurar la presència efectiva de la llengua en la vida quotidiana», apunten.
Per això, l'entitat insta les administracions a impulsar «polítiques lingüístiques valentes, coordinades i sostingudes en el temps que vagin més enllà de l'àmbit educatiu i incideixin en tots els espais socials». La Plataforma per la Llengua considera que és imprescindible «actuar amb criteris basats en dades i amb mesures estructurals que reforcin l'ús del català entre els joves per garantir el futur de la llengua com a eina de cohesió social».