La 24a Korrika va acabar el passat diumenge, 29 de març, a la plaça d’Ernesto Erkoreka de Bilbao, on milers de persones es varen aplegar per a escoltar el missatge secret que el testimoni portava amagat durant deu dies.
La cursa per l’eusquera ha completat així els 2.175 quilòmetres del trajecte recorrent totes les terres basques, des d’Atharratze, a Zuberoa, fins a la capital biscaïna. La coordinadora de la Korrika, Ane Elordi, ha celebrat la «participació massiva» i ha advocat per aconseguir «una Euskal Herria euskaldun».
A més, per primera vegada en la història de la Korrika, el missatge d’enguany ha estat escrit de manera col·lectiva. Set joves, cadascun d’un dels set territoris d’Euskal Herria, l’han redactat conjuntament: «Tots representen l’eusquera avui, però han recorregut camins molt diferents per a arribar-hi, perquè no han rebut la llengua de la mateixa manera».
A aquesta 24a edició de la Korrika hi ha participat Pau Emili Muñoz, coordinador del Correllengua Agermanat que tendrà lloc entre el 19 d’abril i el 5 de maig i recorrerà els Països Catalans en disset etapes.
«Des del Correllengua Agermanat estam molt contents que ens convidessin a la Korrika. Vàrem córrer un tram dins Bilbao amb la resta de korrikes germanes, vàrem córrer devora irlandesos, bretons, occitans, etc. i va ser molt emocionant», ha explicat Muñoz.
A més, ha remarcat que a Euskal Herria «entenen aquesta activitat com l'entenem nosaltres, una cursa a favor de la llengua, en defensa dels drets lingüístics dels parlants, i una cosa festiva on tothom és benvingut i on tothom s'hi pot sentir còmode».
Muñoz ha desitjat «molts d'anys i molts d’èxits» a la Korrika i espera que el Correllengua Agermanat «vagi igual de bé que al País Basc».
Correllengua Agermanat, un esdeveniment que es preveu històric
El Correllengua Agermanat ha nascut com una iniciativa ambiciosa que vol superar les fronteres administratives per a reivindicar la llengua catalana com a element comú de tots els territoris que la comparteixen.
La Flama iniciarà el trajecte a Prada i es bifurcarà de manera simultània en dos itineraris, un que recorrerà la part occidental de Catalunya i l’altre que resseguirà la part oriental.
Tots dos acabaran trobant-se a Tarragona per continuar la cursa fins a les terres del sud del País Valencià, fins a Elx. La Flama, finalment, arribarà a l’Alguer després de fer aturada a les quatre Illes Balears, Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca.
El recorregut combinarà trams corrent amb altres en bicicleta per a adaptar-se a les distàncies i permetre la participació d’entitats de tota mena. A cada municipi i universitat, el pas de la Flama donarà lloc a actes culturals, lectures de manifestos i festes populars.