Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) constata que no garantir l'atenció sanitària en la llengua dels pacients pot anar en detriment de la precisió dels diagnòstics i de la qualitat assistencial. Aquesta situació no només afecta les persones nouvingudes, sinó també la població autòctona amb una llengua minoritària o minoritzada en diferents països del món.
Aquest estudi s’emmarca en una recerca més àmplia que examinarà per primera vegada quin impacte té fer servir el castellà per atendre els pacients catalanoparlants als centres sanitaris del país. Com a pas previ, s’ha revisat l’impacte de la discordança lingüística —quan el metge no parla la llengua preferida pel pacient— en altres països amb parlants autòctons de llengües minoritàries i minoritzades.
La recerca, publicada a la Revista de Llengua i Dret, l’ha elaborat Joana Pena-Tarradelles, investigadora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Quines evidències científiques mostren que l’atenció sanitària empitjora quan el metge no parla la nostra llengua?
La investigadora de la UPF ha fet una àmplia revisió bibliogràfica, que inclou un centenar de recerques de diferents disciplines sobre l’impacte de la discordança lingüística en l’atenció sanitària en territoris com els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Finlàndia i també Euskadi, amb recerca incipient sobre el tema. És la primera revisió bibliogràfica en català que es fa sobre aquest tema i és també un estudi pioner a comparar l’impacte que té la discordança lingüística sobre la qualitat assistencial de la població nouvinguda i de la població autòctona.
En el cas de la població d’origen immigrant que no domina cap de les llengües del país d’acollida, la discordança lingüística pot tenir conseqüències greus, com diagnòstics erronis, menys adherència als tractaments, realització de proves excessives… «Però una de les principals novetats de l’estudi és que constata que la discordança lingüística no només afecta la població migrada, sinó també la població autòctona amb una llengua minoritària o minoritzada, encara que sigui bilingüe i pugui expressar-se també en la llengua dominant amb més o menys fluïdesa», expressa la investigadora de la UPF.
Com ens ajuda la nostra llengua en situacions de dolor o estrès?
En recerques sobre el tema realitzades amb parlants de gal·lès al Regne Unit, del francès en zones anglòfones del Canadà, del suec a Finlàndia o del basc a Euskadi, s’ha conclòs que la capacitat d’expressar-se en una segona llengua disminueix especialment en situacions d’estrès, vulnerabilitat, por o dolor intens. Utilitzar una llengua diferent de la pròpia suposa un esforç mental afegit i pot provocar la invisibilització de matisos vitals per al diagnòstic.
Per què infants i gent gran són els col·lectius més vulnerables?
En la majoria d’estudis anteriors —exceptuant els de Finlàndia— s’ha constatat que les persones grans i els infants són els grups més exposats als riscos de la discordança lingüística en l’atenció sanitària. Així, per exemple, en el cas de la gent gran, el deteriorament cognitiu pot empitjorar les seves competències en una segona llengua, cosa que dificulta l’atenció sanitària.
En els estudis de Gal·les i Euskadi, també s’ha conclòs que els infants, sobretot si són molt petits i encara no han pogut desenvolupar prou les seves competències bilingües, depenen de la seva llengua materna per descriure símptomes de forma precisa. Entre parlants d’aquestes dues comunitats, també s’ha constatat el valor identitari de la llengua per a moltes persones. La impossibilitat de poder parlar en la llengua pròpia fa que alguns individus se sentin menystinguts pel sistema sanitari, la qual cosa pot afectar el seu benestar emocional i la possibilitat de crear una relació de confiança amb el facultatiu.
En definitiva, l’estudi aporta nombroses evidències científiques sobre la importància de garantir l’atenció sanitària en la llengua preferida dels pacients autòctons. Després d’aquest primer estudi, la investigadora de la UPF Joana Pena-Tarradelles continuarà amb la seva investigació sobre les conseqüències específiques de la discordança lingüística a Catalunya, una qüestió inexplorada fins ara, els resultats de la qual es presentaran pròximament.
Estudi de referència
Pena Tarradelles, J. (2025). L’atenció sanitària amb discordança lingüística: un estat de la qüestió des de i per a la catalanofonia. Revista de Llengua i Dret, (84), 11–32. https://doi.org/10.58992/rld.i84.2025.4491