La producció de vi amb marca de qualitat de les Illes Balears ha assolit enguany els 55.126 hectolitres, fet que suposa un increment del 3,5 % respecte a 2024, segons les dades publicades per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de la Direcció General de Qualitat Agroalimentària i Producte Local.
Aquesta producció correspon als vins emparats per les denominacions d’origen protegides Binissalem i Pla i Llevant, així com Vi de la Terra Mallorca, Vi de la Terra Illa de Menorca, Vi de la Terra Eivissa, Vi de la Terra Formentera, Vi de la Terra Serra de Tramuntana i Vi de la Terra Illes Balears.
Tot i l’augment global de la producció de vi, la superfície de vinya en producció destinada a vins de qualitat ha estat de 2.105,4 hectàrees, un 2,9 % inferior a la de l’any anterior. Pel que fa a la producció total de raïm, aquesta ha estat de 8.892 tones, un 4,4 % més que el 2024, amb una producció mitjana de 4.224 kg per hectàrea, un 7,5 % superior a la de l’any passat, però encara per davall dels registres dels anys 2022 i 2023.
En relació amb les denominacions, la producció de vi amb denominació d’origen ha disminuït un 4,2 %, mentre que els vins de la terra han incrementat la producció un 7 %, amb augments destacats a Menorca (+27,3 %), Formentera (+40,6 %) i Eivissa (+13,6 %). Aquest increment s’explica, en part, per l’entrada en producció de noves vinyes i per la recuperació de parcel·les que l’any anterior no es varen poder veremar.
Pel que fa als tipus de vi, la producció de vins blancs ha augmentat un 1,8 %, fins als 21.851 hectolitres, mentre que els vins rosats han experimentat un increment notable del 25,3 %, amb 11.784 hectolitres. En canvi, la producció de vins negres ha disminuït un 4 %, situant-se en 21.491 hectolitres.
El director general de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, Joan Llabrés, ha explicat que «la verema de 2025 ha estat especialment complexa d’interpretar, ja que ha estat condicionada per diversos factors sobrevinguts que han tingut una incidència directa en la producció final». En aquest sentit, Llabrés ha assenyalat que «tot i un inici d’any favorable, amb pluges a la primavera que feien preveure una collita elevada, episodis com la pedregada del 16 d’abril, els danys causats pels tudons, la presència de malalties com el mildiu i l’oïdi, així com el cessament d’activitat d’alguns cellers, han limitat el potencial productiu d’algunes zones».
A més, el director general ha destacat que «la producció de 2025, tot i ser superior a la de 2024, es manté molt per davall de l’any 2023, quan es va assolir el màxim històric amb 68.440 hectolitres, i s’ajusta millor a la demanda actual del mercat, especialment si es tenen en compte les existències acumulades d’aquella anyada excepcional».
