Un pla que no resol els problemes reals. El GOB ha advertit aquesta setmana que el Pla Hidrològic de les Balears 2028-2033 no afronta la «causa real» de la crisi hídrica de l'arxipèlag que, al seu entendre, és la sobredemanda d'aigua pel model territorial, urbanístic i turístic, i que aposta per més dessalinització. L'organització ecologista ha presentat aportacions a l'Esquema de Temes Importants (ETI) del quart cicle del pla per a reclamar una «reducció del consum», remarcant que els recursos hídrics estan cada vegada més degradats.
El GOB ha exposat que el percentatge global de masses d'aigua en bon estat ha passat del 49,6 al 41% i, en cas de les aigües subterrànies baixa fins al 42,5%. Això suposa que més de la meitat dels aqüífers de les Illes «no compleixen els objectius ambientals establerts per la normativa europea».
Per al GOB, aquestes dades —que recull el document del pla— evidencien que la situació dels recursos hídrics és «cada vegada més crítica» i que el problema no es pot atribuir únicament a la sequera o al canvi climàtic. Al seu entendre, la causa principal és la sobreexplotació dels aqüífers provocada per dècades de creixement urbanístic, pressió turística i increment constant de la demanda d'aigua.
Els ecologistes han rebutjat que el document orienti la planificació principalment cap a l'augment de l'oferta d'aigua, especialment mitjançant la dessalinització que, han advertit, «pot acabar perpetuant el problema». En aquest sentit, han argumentat que la incorporació d'aigua dessalinitzada no redueix la pressió sobre els aqüífers, sinó que sovint «permet sostenir nous increments de demanda vinculats al creixement urbanístic i turístic».
A més, la dessalinització és una de les fonts d'aigua amb major consum energètic i impacte ambiental, han subratllat els ecologistes, per a després criticar que el document «no incorpora cap avaluació climàtica ni energètica del cicle urbà de l’aigua». En contraposició, el GOB reclama que el futur pla hidrològic apliqui el principi europeu 'Water EfficencyFirst', que estableix una jerarquia de mesures i situa, per aquest ordre, la reducció de la demanda, la millora de l'eficiència, la reutilització de l'aigua i l'augment de l'oferta.
Segons l'entitat ecologista, el pla hauria de prioritzar mesures com limitar el creixement de nous usos intensius en el consum d'aigua, reduir les fugides en les xarxes urbanes, millorar l'eficiència del regadiu, ampliar la reutilització d'aigües depurades, reduir les extraccions en aqüífers en mal estat i reforçar la protecció de les captacions d'aigua potable. També considera «imprescindible» que la disponibilitat real d'aigua es tingui en compte en la planificació territorial i urbanística.
Igualment, el GOB ha advertit que la situació dels aqüífers «posa en evidència les contradiccions» de les polítiques territorials actuals. «Mentre els indicadors ambientals mostren un empitjorament dels recursos hídrics, el Governcontinua impulsant reformes legislatives orientades a facilitar el creixement urbanístic i reduir garanties ambientals, externalitzant la redacció dels informes hídrics de suficiència i per a la construcció en zones inundables per a agilitzar tràmits», han criticat.
Amb tot, el GOB ha sol·licitat un canvi d'enfocament en el pla hidrològic perquè reconegui «explícitament» la sobredemanda estructural d'aigua, prioritzi la reducció del consum abans que l'augment de l'oferta, incorpori l'avaluació climàtica i energètica del cicle de l'aigua i descarti noves infraestructures de dessalinització com a eina central de planificació.