Molts casos de maltractament o assassinat animal es produeixen al nostre país (sense comptar els que tenen lloc al sector ramader, avícola o pesquer per a consum humà). Parlam d’aquells animals que, tot i ser acceptats a la societat com a part de la nostra comunitat i, en molts casos, de la nostra família, continuen desprotegits. Si es cerquen xifres oficials sobre el total de denúncies per maltractament o mort a mans de l’home en el que duim d’any, no n’hi ha; no les trobareu, i ja ni parlem de condemnes. Ni el SEPRONA de la Guàrdia Civil, ni la Policia Nacional, ni la Fiscalia de Medi Ambient publiquen dades en temps real, sinó que només ho fan a any vençut. Ser animal no compta. I encara que els qui estimam els animals i lluitam per ells estam desitjant que es doni a les seves vides el valor que mereixen, sabem que, quan surtin, les xifres esgarrifaran, i molt.
Gràcies a les xarxes socials i al fet que la gent sembla que pren consciència que una vida és una vida, es van fent públics casos terribles. Com el del moixet de carrer a Sevilla, un animal sense nom, invisible per al sistema, que va ser assassinat a potades pel client d’un bar davant la mirada d’un menor; a l’agressor només li ha caigut una condemna d’un any de presó que no complirà per falta d’antecedents penals. També hi ha el cas de na Nala a Torrevella, la moixeta assassinada a cops per un home sense escrúpols, el qual tenia com a únic objectiu causar dany a la seva exparella mitjançant violència vicària; a aquest individu li han imposat una indemnització de mil euros i l’expulsió del país amb la prohibició de trepitjar territori de la Unió Europea durant cinc anys. I el darrer que s’ha sabut: un moixet comunitari al qual se li va quedar la pota atrapada en un cep, un parany d’ós il·legal col·locat en una propietat privada amb l’única i horrorosa intenció de fer mal, fet que va provocar que l’animal morís dessagnat d’una de les formes més doloroses imaginables.
Ja fa gairebé tres anys que es va posar en marxa la Llei de Benestar Animal, aquella que té com a objectiu aconseguir el «sacrifici zero», combatre l’abandonament i prohibir la venda de cans, moixos i furons a les tendes, així com l’ús d’animals silvestres als circs. Entre les obligacions més destacades hi ha la identificació i esterilització obligatòria de moixos, juntament amb la prohibició de deixar els cans sols més de 24 hores o confinats permanentment a terrasses i balcons.
En aquesta llei i en la reforma paral·lela del Codi Penal s’imposen condemnes de presó d’un màxim de dos anys per assassinar un animal; una condemna que molts no hauran de complir per falta d’antecedents o per l’aplicació d’algun «atenuant». En definitiva, surt molt barat matar animals en aquest país.
Aquesta legislació, a més, s’ha deixat molts col·lectius pel camí, i exclou explícitament els cans de caça i les colles de cans que s’utilitzen a les batudes, els toros i els animals d’experimentació o producció. Al mateix temps, deixa pendents d’un reglament tècnic mesures molt populars com el curs obligatori per a amos de cans i l’assegurança de responsabilitat civil general.
Des de Satya Animal demanam a les entitats del govern que les lleis contra el maltractament i l’explotació animal s’endureixin d’una vegada per totes i que els càstigs siguin exemplars. Estam parlant de vides d’éssers sentients: éssers intel·ligents que creen vincles i que només volen viure en pau entre nosaltres. Una vida és una vida, i totes es mereixen ser mesurades i valorades equitativament.