Aquest dimarts, 2 de setembre, s’ha mort el filòsof i professor Fèlix Martí Ambel, a l’edat de 87 anys. Durant la seva llarga trajectòria es va distingir, d’ençà de la lluita antifranquista, per la defensa de la identitat catalana, i va promoure iniciatives internacionals en favor de les llengües, les cultures i els drets dels pobles, de la pau i del diàleg entre les religions.
Fèlix Martí i Ambel (Barcelona, 1938 - 2 de setembre de 2025), va estudiar enginyeria i es va llicenciar en filosofia el 1965. Des del temps de la lluita antifranquista, es va distingir per la defensa de la identitat catalana, va practicar l'escoltisme –del qual va ser un dirigent destacat (a la Delegació Diocesana d'Escoltisme) els anys 1960– i a la vegada va promoure iniciatives internacionals a favor de les llengües, les cultures i els drets dels pobles.
La seva trajectòria professional s'inicia com a professor de Filosofia i director del curs preuniversitari de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona (1968-1970), on més tard assumeix el càrrec de director del Laboratori de Sociologia i també la direcció de la Fundació Jaume Bofill. El 1974 participà en la fundació del PSC-Reagrupament i el 1975 fou elegit a Roma president del Moviment Internacional d'Intel·lectuals Catòlics Pax Romana, càrrec del qual va ser reelegit el 1979 a Mèxic per quatre anys més. El 1984 fundà el Centre UNESCO de Catalunya, que va dirigir fins al 2002 i del qual ara és president honorari. Durant aquella etapa va ser també membre del consell de la World Futures Studies Federation i president del comitè de direcció de l'Informe de la UNESCO sobre les llengües del món. Va organitzar diversos congressos de sociolingüística.
El 2004 va ser corresponsable, a Barcelona, del Parlament de les Religions del Món. L'any 2005 va ser director del Centre Interreligiós de Barcelona, una oficina de l'Ajuntament de Barcelona que tenia com a missió vetllar per la llibertat religiosa i el respecte mutu entre les diferents religions o expressions de consciència. També fou president de Linguapax Internacional, organització que treballa per vincular l'educació per la pau i l'aprenentatge de les llengües.
L'any 1995 va rebre la medalla UNESCO dels Drets Humans, el guardó CIEMEN i el 2002 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Va ser membre del Patronat de la Fundació per una Cultura de la Pau, creada per Federico Mayor l'any 2000, i del Patronat de la Fundació Ubuntu, una xarxa internacional de la societat civil. El 2006 va publicar el llibre Diplomàtic sense estat: memòries, una autobiografia en què relata les seves notables activitats a favor de la pau i el diàleg entre les cultures. L'any 2013 publicà el llibre Déus desconeguts, viatge iniciàtic a les religions de l'Orient, una presentació panoràmica de les religions hinduistes, budistes i xineses. Va ser president de L'Opinió Catalana.
El 2003 va donar la seva biblioteca a la Universitat Pompeu Fabra i el 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.
