Aquest dimarts ha mort Xisco Avellà, referent de l’ecologisme mallorquí. Va dedicar de forma molt intensa una part de la seva vida al GOB. Ja va ser part dels inicis del GOB el desembre de 1973, amb el carnet número 11, i més tard va ser membre de la junta directiva, i president entre 1989 i 1996.
Un voluntari fonamental, fent possible entre altres coses l’existència de la biblioteca del GOB o la publicació de la revista l’Ecologista. Va impulsar molt especialment a finals dels anys 80 la campanya en defensa de Cabrera que va culminar amb la declaració del parc nacional. Es va implicar en moltes altres campanyes de defensa del territori com les de Mondragó, ses Covetes, ‘No més urbanitzacions’, ‘No més ports esportius’, contra l’autopista d’Inca, la defensa de la Llei d’espais naturals i va defensar al Parlament de les Illes Balears la ILP contra la incineració dels residus…
Fou l’impulsor del Fons per la Foca del Mediterrani (FFM), va ser un pioner en la defensa del vellmarí. Des de Mallorca va promoure projectes de conservació i sensibilització a finals del segle XX, ajudant a protegir els últims exemplars del Mediterrani occidental. La seva tasca va marcar un abans i un després en la preservació d’aquesta espècie amenaçada. En definitiva, en Xisco Avellà representa un exemple d’activisme ambiental compromès, que va actuar abans que la desaparició del vellmarí fos un fet «irreversible». El seu llegat —malgrat que la situació continua sent crítica— inspira aquells que avui treballen per recuperar les poblacions d’aquesta espècie, i que esperam veure aquest animal tornar al nostre litoral.
L’ornitologia al GOB és avui el que és en bona part gràcies a la seva contribució. El curs d’ornitologia que va organitzar a Sant Francesc va significar un abans i un després per l’ornitologia, moltes de les persones que hi varen participar varen continuar després vinculats al GOB.
I és que és molta la gent a la que va motivar, també com a professor d’institut, a acostar-se a la natura i la defensa del territori. Molts el recorden com el seu referent i la persona amb la que van apropar-se a l’ecologisme.
