L’escriptor Gabriel Tomàs Alemany (Andratx, 1940), guanyador del Ciutat de Palma en 1970 per la seva primera novel·la, Corbs afamegats, ha mort aquest dimecres als 85 anys. A l'any següent, el seu relat L’home dels platerets va obtenir el Premi de Narració Joan Ballester de Campos. Així mateix, en 1972 va ser finalista del Premi Víctor Català amb el llibre de contes Enmig de la vila. Va publicar la seva segona i última novel·la en 1977, titulada Clam del desgavell i l’enyorança i poc després va desaparèixer per complet del panorama literari.
La professora i crítica literària Marisa Cerdó escrivia això sobre l’escriptor andritxol: «La història de Gabriel Tomàs és una història singular. De molt jove se li va despertar la necessitat de lluitar contra el franquisme. I ho va fer, escrivint. Començà col·laborant en el setmanari del seu poble, Andratx; i més tard fent de corresponsal del Diario de Mallorca. Els fruits del seu esforç no es torbaren a néixer perquè l’any 70 va guanyar el premi Ciutat de Palma amb la novel·la Corbs afamegats. En ella retrata un ambient que ell coneixia prou bé: el dels hotels i de la gent que hi treballava.
Aquell mateix any obtingué el premi de narrativa de Campos amb l’Home dels platerets. I més endavant es presentà al premi Víctor Català amb un llibre de narracions 'Enmig de la vila' en què va quedar segon. L’any 1975, es va presentar al premi Prudenci Bertrana amb la seva segona novel·la 'Clam del desgavell i l’enyorança'. En aquesta edició va guanyar Baltasar Porcel amb l’obra 'Cavalls cap a la fosca' i ell va quedar tercer. A partir d’aquest moment decidí deixar d’escriure per publicar i es retirà per complet del món cultural.
Cinquanta anys més tard, l’editorial Moll acaba de reeditar la seva primera novel·la 'Corbs afamegats', per diversos motius. En primer lloc perquè el missatge que transmet planteja un tema d’actualitat, el turisme. Però sens dubte el més rellevant de la novel·la és el retrat que fa l’autor del xoc cultural que deriva de la interacció entre els personatges. Uns personatges, per altra banda, ben interessants perquè pertanyen a tres col·lectius ben diferenciats: els treballadors mallorquins -molts d’ells procedents del món rural, els primers temporers de la península; i els primers turistes. I tot aquest entramat de relacions té lloc ni més ni menys que en una illa poc avesada als contactes».
Podeu llegir l'entrevista publicada per dBalears el gener del 2021. Gabriel Tomàs: «Em tenien com un barrufet amb banyes»