Dol al món independentista revolucionari. Aquest, 11 d’abril de 2026, ha mort als 82 anys Blanca Serra i Puig, Símbol incansable de la lluita independentista d’esquerres. Filla d’en Josep de Calassanç Serra i Ràfols i de l’Isabel Puig i Pardellà, i germana de l’Eva (1942-2018) i d’en Josep de Calassanç (1951-2011), Cala, va néixer el 1943 a Barcelona. Llicenciada en llengües clàssiques per la Universitat de Barcelona i catedràtica de llengua a l’ensenyament secundari, professionalment va exercir la docència a l’Institut Narcís Monturiol, de Barcelona.
La seva trajectòria política es va iniciar a principis dels anys seixanta al Front Nacional de Catalunya (FNC) i va continuar —i ha clos amb coherència i fermesa— a l’independentisme combatiu i revolucionari, moviment del qual va ser un dels impulsors principals. De fet, la creació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) es va formalitzar el 1969 a casa l’Eva i la Blanca. També va ser fundadora del PSAN-Provisional (1974), Independentistes dels Països Catalans (1979), l’Assemblea de Catalunya (1971), la Plataforma pel Dret de Decidir(2005), l’Assemblea Nacional Catalana (2012), Poble Lliure (2014) i el Consell per la República (2018). Aquest compromís infatigable amb la independència i el socialisme li va comportar haver-se de refugiar a la Catalunya Nordentre el 1975 i el 1976, i ser detinguda en quatre ocasions (1977, 1980, 1981 i 1982). Enguany la Fiscalia de Barcelona ha reconegut que el febrer de 1977 la Blanca va ser torturada durant tres dies per la Brigada Politicosocial a la comissaria de Via Laietana, 43.
Actualment, era militant de Poble Lliure i de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), i formava part del Grup Koiné. La seva intervenció pública darrera, el 25 de març de 2026, va ser la presentació del llibre coescrit amb en Carles Benítez i Baudés La revolució pendent: Història i memòria del PSAN-Provisional. Una monografia que ha de servir, segons que va dir, per «connectar amb les noves generacions» i per «continuar amb el fil roig de la història». Segons han volgut destacar des de Poble Lliure, «la seva lluita és el nostre llegat; la memòria és una forma de victòria».