Tal vegada sant Antoni, sabent que el dia de les beneïdes no pot beneir tanta gent, decidí enviar un ruixat seguit seguit per beneir així tothom.
El manacorins suportaren estoicament l'aigua a la plaça de la Concòrdia, i és que ja ho diuen els goigs manacorins sobre aquest personatge: "Sou un sant molt poderós/ que en el món mos assistiu/ i en el cel intercediu/ per noltros, benefactors". Així, mig miler de veïns es rendí davant el sant i afrontà la gèlida meteorologia i la pluja.
La gent s'arremolinava entorn del fogueró. Els torradors posaven les tallades sobre el caliu i la pluja hi queia damunt, però l'ambient, la festa i la diversió santantoniers guanyaven i els botifarrons, la llangonissa i la carn, un poc humits i un poc cuits, eren mel amb el fred que feia. A més, el vi, la mistela i les herbes que el Patronat de Sant Antoni oferí a tots els assistents els ajudaven a encalentir el cos.
Goigs
A les onze del vespre, els integrants de la banda de música agafaren els instruments i va ser llavors que famílies senceres se sumaren a la celebració i feren tornar petita la plaça de la Concòrdia per perpetuar el cant que a Manacor és sinònim de festa. L'assaig va ser llarg i els músics, que envoltaven el fogueró, repetiren la tonada fins que tothom hagué cantat tant com volgué. Així i tot, en acabar la gent encara demanava més i volia més gresca: ja duien la calentor dedins i no tenien fred.
Gloses
Després de l'assaig, les ximbombes agafaren el relleu per retre homenatge a la part més animal de la vetlada. Els glosadors, reunits entorn del fogueró, pegaren a tots els polítics i a personatges populars de la ciutat. El Baciner fou un dels primers que en reberen els envits. Així, li dedicaren aquests mots: "En Mateu es Baciner/diu que no vol es tren tram/ i quan riu mostra es barram/ perquè vol ser del Pepé". Joan Lladó, Toni Pastor, Catalina Julve i Miquel Àngel Grimalt també varen tenir la seva glosa. Per exemple: "En Lladó ha dimitit/ i ell ho troba natural/ ja no té cotxe oficial/ i això que era compartit". També n'hi hagué per a Jaume Matas: "Es lladre més gran del món/ és un que nom Jaume Matas/ qui s'amaga com ses rates/ pes racons de Washington".
Va ser, en definitva, una jornada prèvia de la gran festa que viurà Manacor el cap de setmana que ve.